Els fauvistes, feres amb sentiments
Matisse va impulsar un moviment pictòric en què el color no servia només per reproduir objectes i persones, sinó també per representar emocions
Per Ainhoa Gutiérrez Blanco
A la fi del segle XIX i principis del XX, les ciutats europees començaven a introduir noves tècniques de construcció, transports que funcionaven amb l’electricitat, l’enllumenat públic, els automòbils privats…
Totes aquestes innovacions formaven part d’un moviment modernitzador que també va arribar a les arts. Així, els nous artistes europeus van començar a experimentar amb el color i la pintura.
El pintor francès Henri Matisse (1869-1954) és conegut universalment pels colors intensos de les seves obres, tant en aquelles on apareixen objectes o paisatges com en aquelles altres on hi ha persones.
Abans d’iniciar el moviment fauvista, Matisse va provar altres estils i tècniques com el divisionisme o puntillisme. Aquesta tècnica separava les formes i els colors per punts o petites pinzellades que, vistes des d’una certa distància, formaven figures i paisatges definits.
https://twitter.com/mapfreFcultura/status/1055808912908341248?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1055808912908341248&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20191227%2F472539410047%2Ffauvismo-estilo-pintura-color-emociones-matisse-derain.html
Com pintar el que no es veu
L’ús peculiar del color de Matisse va sorgir durant les seves primeres etapes com a artista, quan va fundar el moviment fauvista. Aquest corrent va tenir una vida curta (entre 1905 i 1911 aproximadament) però va ser molt rellevant en la història de l’art.
En el Saló de Tardor de 1905, una exposició artística que es feia cada any a París, Matisse i altres pintors van presentar la seva nova manera d’entendre la pintura.
El crític Louis Vauxcelles es va referir a ells amb el terme francès ‘fauves’, és a dir, “feres” o “bèsties salvatges”, perquè pintaven a l’oli amb colors vius i amb una llibertat absoluta, la qual cosa els portava a representar objectes i persones de forma poc realista sobre el llenç.
https://twitter.com/HistoriaeBlog/status/1053029805061484544?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1053029805061484544&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20191227%2F472539410047%2Ffauvismo-estilo-pintura-color-emociones-matisse-derain.html
L’objectiu dels fauvistes era pintar allò que se sentia, no el que es veia. La llum i la perspectiva eren secundaris. Els artistes volien trencar amb la naturalesa i amb les normes pictòriques que se seguien des de feia segles.
“Hi ha una diferència entre el color percebut pels ulls i el color processat per la ment o el pensament”, deia Matisse. Així doncs, el color era la clau.
A diferència d’altres fauvistes, Matisse no renunciava a la funció decorativa dels quadres i a l’ús de línies ondulades. Es pot comprovar en una de les seves obres més conegudes: Harmonia en vermell o L’habitació vermella (1908). El quadre destaca per la força del color vermell que domina en tot el quadre: la taula es confon amb la paret, la perspectiva queda eliminada i la imatge resultant és gairebé abstracta.
https://www.instagram.com/p/BvW2yfngALt/?utm_source=ig_embed
Els fauvistes
Matisse no estava sol en aquesta aventura. En el moviment fauvista destaquen principalment tres artistes: Matisse mateix, André Derain i Maurice de Vlaminck. Els tres es van conèixer quan estudiaven pintura i són els impulsors d’aquest nou corrent pictòric.
André Derain (1880-1954) era conegut pel seu fort caràcter. Va ser un dels màxims representants del fauvisme, però al llarg de la seva vida va practicar molts estils i formes artístiques: va realitzar gravats i il·lustracions per a llibres, va elaborar decorats de teatre i fins i tot va practicar l’escultura.
Després de la seva etapa fauvista va tornar a estils més clàssics i va ser molt criticat pels seus companys fauvistes.
https://www.instagram.com/p/Bj2no1nlUkD/?utm_source=ig_embed
De Vlaminck (1876-1958) va ser un dels millors amics de Derain en la seva joventut. Les seves obres sempre van estar emmarcades en estils avantguardistes, com el fauvisme o el cubisme, on utilitzava formes i colors plens de contrast.
Igual que Derain i Matisse, va experimentar amb altres estils i tècniques com l’aquarel·la, els gravats, les il·lustracions i va escriure una vintena de llibres entre novel·les, poemes i assajos.
https://www.instagram.com/p/Bj2no1nlUkD/?utm_source=ig_embed
El moviment fauvista va traspassar fronteres i va inspirar altres grups d’artistes a diversos països europeus.
El tema de la setmana compta amb la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!