Què és la intel·ligència artificial?

Què és?

El Parlament Europeu defineix la intel·ligència artificial (IA) com aquelles màquines que tenen capacitats semblants a les que tenen els éssers humans, com el raonament, l’aprenentatge, la creativitat i la capacitat de planejar. 

Encara que creiem que és una cosa nova, el terme “intel·ligència artificial” va ser utilitzat per primera vegada per l’informàtic John McCarthy el 1956. Fa gairebé 70 anys!

Com funciona?

La intel·ligència artificial utilitza algoritmes i models matemàtics per processar grans quantitats de dades. Amb totes aquestes dades, els informàtics fan el que s’anomena entrenar a la IA. Com més dades té la màquina, millor aprèn. 

Un cop té tota aquesta informació, la IA va trobant patrons i regles establertes que li permeten prendre decisions a través de l’aprenentatge automàtic, que és la capacitat que tenen aquestes màquines per aprendre de manera autònoma a partir de dades.

Per què es fa servir?

Hem de tenir en compte que existeixen diferents tipus intel·ligència artificial. Per exemple, la IA és present quan comprem per internet i rebem recomanacions personalitzades. Imagina, per exemple, que compres a Amazon. La botiga guarda dades sobre els productes que busques i compres, i utilitza intel·ligència artificial per analitzar els teus gustos. Després, et recomana productes similars que sap que et poden interessar. 

Avui dia, aquesta tecnologia està present en tota mena de sectors: transport, ciberseguretat, traducció, indústria, salut… No obstant això, la IA que més popularitat ha guanyat en els darrers anys és la IA generativa, que és aquella que és capaç de crear contingut (text, fotos, vídeos, música…).

Quines eines són populars?

Una de les empreses més populars d’IA generativa és OpenAi, fundada per Elon Musk (l’home més ric del món) i Sam Altman (actual director executiu de la companyia). 

Aquesta empresa té l’eina d’IA més popular del món: ChatGPT, un chatbot capaç de mantenir converses i respondre preguntes imitant el llenguatge de les persones. No obstant això, hem de tenir present que aquest tipus d’aplicacions no són fiables del tot, ja que poden cometre errors en les respostes.

OpenAI també té una altra eina popular anomenada DALL-E, que pot crear imatges realistes a partir d’un prompte. El prompte és l’ordre que els humans donem a la IA perquè ens respongui, executi una tasca o generi un contingut.

Quins recursos utilitza per funcionar?

Perquè la intel·ligència artificial funcioni, s’utilitzen centres de dades on hi ha milers d’ordinadors que treballen sense parar, de manera que primer es necessiten recursos elèctrics. D’altra banda, aquestes màquines generen molta calor i també necessiten ser refrigerades per controlar-ne la temperatura. 

Perquè no se sobreescalfin i segueixin funcionant, els ordinadors sovint es refreden amb sistemes que utilitzen aigua freda. Parlem de milers i milers de litres d’aigua. Segons un estudi de la Universitat de Riverside, ChatGPT-3 consumeix una ampolla de 500 ml d’aigua per donar entre 10 i 50 respostes.

Quin és el debat?

A més de l’impacte mediambiental, l’auge de la IA ha plantejat un extens debat. D’una banda, hi ha una preocupació per la privadesa dels usuaris. Per funcionar, la IA recull moltes dades, però no sempre sabem amb claredat quina informació s’està recol·lectant ni com s’està fent servir.

D’altra banda, hi ha el tema dels drets d’autor. La IA s’entrena usant grans quantitats de dades disponibles a internet, cosa que inclou obres creades per altres persones: llibres, il·lustracions, cançons, fotografies, articles periodístics… En molts casos, la IA ha après d’aquestes obres sense demanar permís ni pagar els seus creadors.

Tot això ha provocat una preocupació en l’àmbit internacional. Per exemple, la Unió Europea és la primera regió del món que ha aprovat una llei d’intel·ligència artificial.