Manipular a través de les xarxes
Les dades emmagatzemades als perfils d’usuaris serveixen per vendre’ls productes i fins i tot influir en el seu vot
Quan naveguem per internet, anem deixant un rastre d’informació al nostre pas: quan donem ‘m’agrada’, quan llegim o compartim un contingut, quan participem en una enquesta, mirem un vídeo o comprem qualsevol cosa.
Les pàgines web i plataformes de les xarxes socials estan programades per recopilar dades personals sobre els usuaris: el nostre nom i edat, els nostres gustos i preferències, interessos culturals, idees polítiques, situació econòmica…
Es tracta d’informació molt valuosa per a les empreses, perquè així poden adaptar els seus productes i serveis als gustos dels compradors i assegurar-se les vendes i beneficis.
Però també són dades molt útils pels partits polítics: així poden saber què vol la gent i influir en el seu vot.
Com funciona Cambridge Analytica?
Avui dia, les companyies d’internet com Facebook converteixen en fonts d’informació molt rica gràcies als milions d’usuaris que utilitzen les seves xarxes. I vendre la informació personal dels usuaris es converteix en un gran negoci.
A més d’utilitzar aquesta informació per fer publicitat personalitzada, les dades dels usuaris també serveixen per fer propaganda política i influir en el vot de la gent. Però, com es pot convèncer a algú que voti per alguna cosa només a través de les xarxes?
Cambridge Analytica, l’empresa involucrada en l’escàndol de Facebook, analitzava el perfil de cada usuari per saber quin tipus de missatges eren més efectius, a quines hores era més probable que el veiés, quantes vegades calia mostrar l’anunci al seu mur…
Christopher Wylie, analista de dades que treballava a Cambridge Analytica i ha destapat el cas, ha explicat com l’empresa utilitzava les dades per manipular a les persones.
Perquè la manipulació no fos tan evident i els usuaris es creguessin els missatges, es creaven altres perfils falsos, així com webs inventades, notícies i reportatges publicats en mitjans ficticis per reforçar el missatge que volien transmetre i que tot semblés real.
Aquestes estratègies es van utilitzar també a les eleccions presidencials d’Estats Units al 2016.
L’equip de Donald Trump va contractar a Cambridge Analytica per saber en quines ciutats els votants eren més influenciables i van elaborar campanyes difamatòries contra el seu contrincant, Hillary Clinton, amb informacions falses.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellà | Català | English