Un carregador per a tots els mòbils
La Unió Europea aprova una normativa perquè tots els telèfons i dispositius electrònics utilitzin el mateix tipus de carregador USB-C
La Unió Europea aprova una normativa perquè tots els telèfons i dispositius electrònics utilitzin el mateix tipus de carregador USB-C
El Parlament Europeu ha aprovat un acord provisional que obliga les empreses tecnològiques a fabricar tots els productes electrònics amb el mateix port de càrrega USB-C. A la pràctica, això vol dir que tots els mòbils, tauletes i ordinadors utilitzaran el mateix tipus de carregador.
La normativa començarà a aplicar-se a finals del 2024, quan tots els telèfons intel·ligents, tauletes, altaveus intel·ligents, videoconsoles o auriculars sense fils que es venguin a la Unió Europea hauran de fabricar-se amb port USB-C. En el cas dels ordinadors portàtils, els fabricants tindran una mica més de marge per adaptar-se: fins a finals del 2028.
L’objectiu d’aquesta llei és reduir la quantitat de residus tecnològics que generem cada vegada que canviem de mòbil o comprem nous dispositius, cadascun amb el seu propi carregador i moltes vegades incompatibles entre ells. Això fa que acabem acumulant cables i adaptadors.
Quan la nova llei entri en vigor, els usuaris podran decidir si volen comprar el mòbil amb o sense carregador, ja que podran reutilitzar els carregadors d’altres aparells que tinguin a casa.
https://twitter.com/324cat/status/1534143408226410502
Ara bé, la nova normativa també ha topat amb oposició dins del sector tecnològic. Apple, un dels fabricants electrònics més importants del món, s’ha mostrat contrari a la proposta europea perquè suposa modificar el disseny dels iPhone, un dels seus productes estrella.
En l’actualitat hi ha més de 1.200 milions de telèfons iPhone en funcionament, i l’any passat es van vendre més de 240 milions d’unitats a tot el món. Canviar el port USB tindria un gran impacte en el producte, per això Apple i altres companyies tecnològiques creen lobbies per pressionar a les institucions i aconseguir lleis que els afavoreixin.
https://twitter.com/thetimescl/status/1524417176265965576
Els carregadors que no es fan servir o que es llencen a les escombraries representen 11.000 tones de residus cada any, segons dades de la Unió Europea. En aquest sentit, la nova normativa europea promou la reutilització de components electrònics i l’estalvi als 27 països membre de la Unió Europea.
Residus tecnològics
Els residus elèctrics o electrònics, també anomenats ‘e-waste’, creixen cada any. A tot el món es generen més de 50 milions de tones d’aquestes deixalles anualment i només se’n recicla una cinquena part, segons dades de les Nacions Unides.
Els residus elèctrics inclouen electrodomèstics grans, com ara rentadores o estufes, però també petits dispositius informàtics, mòbils o fins i tot plaques fotovoltaiques. Són difícils de tractar i reciclar perquè tenen molts components i calen tractaments específics per reaprofitar-ne els materials.
A Europa es reciclen menys del 40% d’aquests residus, mentre que la resta s’abandona en abocadors sense classificar. La taxa de reciclatge varia molt d’un país a un altre: Croàcia recicla més del 80%, mentre que a Malta la taxa es redueix al 20%.
El valor anual de les escombraries electròniques arriba als 62.500 milions de dòlars, una quantitat molt més gran que el PIB de molts països. Si els països tinguessin els recursos i instal·lacions per a transformar i reciclar aquestes deixalles, podrien obtenir grans beneficis econòmics.
Residus, desigualtat i pobresa
La major part dels residus elèctrics (fins al 80%) acaben abandonats en descampats o reciclats de manera informal: aquest procés pot resultar perillós i exposa els treballadors a substàncies nocives o canceroses, com el mercuri, el plom o el cadmi.
Si no es tracten en condicions, aquests materials també poden filtrar-se al sòl i contaminar la terra i els aqüífers subterranis, posant en risc les fonts d’aigua potable i els aliments conreats.
En aquest sentit, les Nacions Unides treballen amb governs de tot el món per promoure l’economia circular, invertint en instal·lacions i formació. Així, milers de persones que treballen de manera informal reciclant aparells electrònics poden convertir aquesta activitat en una font d’ingressos estable i contribuir a la conservació del medi ambient.
Finalment, la generació de residus electrònics també és un reflex de la desigualtat al món. Àsia és el continent que produeix més residus d’aquest tipus: 25 milions de tones l’any 2019, segons l’informe Global E-Waste Monitor.
Tanmateix, això es deu al fet que també és el continent més poblat (més de la meitat dels habitants del planeta viuen en països asiàtics). Si ens fixem en la producció de residus per càpita, les regions més riques són també les més contaminants: Europa (16,2 kg per persona), Oceania (16,1 kg) i Amèrica (13 kg).
View this post on Instagram
Obsolescència programada
L’obsolescència programada és quan la vida útil d’un producte està limitada des del moment en què es fabrica. Els fabricants d’electrodomèstics i dispositius electrònics els programen perquè fallin al cap d’un temps i deixin de funcionar. D’aquesta manera, els consumidors hem de continuar comprant.
Aquesta pràctica està relacionada amb el model consumista actual: la publicitat i les empreses ens conviden a comprar productes nous constantment. L’obsolescència s’estén a altres indústries com la moda: la ‘fast fashion’ o “moda ràpida” fa que comprem roba de baixa qualitat per renovar l’armari a tothora.
Com podem evitar-lo? Informa’t sobre quines marques estan més ben valorades pels consumidors, quins són més respectuoses amb el medi ambient i quins productes han tret millor nota als controls de qualitat. I sobretot, consumeix amb seny!