Censura a les escoles dels Estats Units
Creix el nombre de llibres prohibits als centres educatius per parlar sobre temes com el racisme, la religió o el col·lectiu LGTBIQ+
Creix el nombre de llibres prohibits en centres educatius que parlen sobre temes com el racisme, la religió o el col·lectiu LGTBIQ+
Un total de 1.648 llibres van ser prohibits a diferents escoles dels Estats Units durant el curs 2021-2022, segons denúncia PEN America, organització que treballa per defensar la llibertat d’expressió i els drets humans a través de la literatura.
Les prohibicions van ser establertes pels governs regionals de 32 estats (dels 50 que hi ha als Estats Units) i afecten 5.049 escoles, segons l’informe de PEN America. Com a resultat, 4 milions d’estudiants de centres de primària i secundària no poden accedir a aquests títols.
La majoria de prohibicions tenen lloc en estats del sud dels Estats Units, on predominen els valors tradicionals i conservadors. La meitat dels llibres censurats, per exemple, responen a les lleis de Texas, un estat governat històricament pel Partit Republicà.
En aquest sentit, els motius per censurar aquestes obres són diversos: un 41% parlen sobre temes LGTBIQ+ o tenen protagonistes que pertanyen a aquest col·lectiu; un altre 40% té protagonistes o personatges secundaris destacats de color; mentre que un 22% inclou contingut sexual en diferents formes (es parla de relacions sexuals, embarassos adolescents, violacions o avortaments).
D’altra banda, almenys el 40% dels llibres prohibits (1.109 títols) estan relacionats amb propostes de llei o lleis en aquests estats. Això vol dir que la ideologia d’un govern influeix directament en la llibertat d’expressió i pensament de les persones, ja que els limita l’accés a llegir el que vulguin.
Per exemple, Texas va ser un dels estats que van pressionar el Tribunal Suprem perquè derogués el dret a l’avortament als Estats Units; mentre que el governador de Florida, Ron de Santis, ha impulsat una llei que prohibeix parlar sobre el gènere i l’orientació sexual a les escoles.
PEN America denuncia que la prohibició de llibres és una iniciativa antidemocràtica que té greus conseqüències, ja que impedeix que els estudiants tinguin accés a diferents històries i perspectives, sobretot les que fan referència a minories i col·lectius històricament marginats.
Prohibit llegir
Censurar textos o llibres és una manera de prohibir idees i impedir que es difonguin. Una manera d’evitar que apareguin nous pensaments i opinions que puguin qüestionar el sistema establert. Per això la censura sempre prové de les autoritats i la gent al poder: perquè no volen rebre crítiques ni tenir oposició.
Coneixem molts exemples de censura al llarg de la història. Tot i que ara és la història més llegida del món, la Bíblia va ser un dels primers llibres prohibits: l’Imperi Romà temia que una nova religió (el cristianisme) amenacés el seu domini. Però prohibir el llibre no va servir de res: els romans van acabar cedint a l’expansió del cristianisme i fins i tot el van adoptar com a nova religió.
Segles més tard, va ser la mateixa Església Catòlica la que va prohibir nombrosos llibres i autors que considerava blasfems. En realitat, eren llibres sobre filosofia o ciència que posaven en dubte el relat sobre un Déu totpoderós, i això restava poder a les autoritats eclesiàstiques.
A Alemanya, el règim nazi (1933-1945) també va ordenar cremar milers de llibres d’autors prohibits, les idees dels quals es consideraven perilloses i no encaixaven amb la ideologia nazi. El novel·lista estatunidenc Ray Bradbury va portar aquesta idea al límit a la seva obra més coneguda: Fahrenheit 451.
Títols com Alicia al País de les Meravelles (1865), El raïm de la ira (1940), Els versos satànics (1988) o Harry Potter (1997-2007) també han estat víctimes de la censura a diferents països.
Una coalició d’escriptors i escriptores
PEN Club Internacional és una associació fundada a Londres (Regne Unit) l’any 1921 per fomentar la col·laboració i l’intercanvi entre poetes, assagistes i novel·listes de tot el món. D’aquí l’acrònim “PEN”: poets, essayist and novelists, que a més significa “ploma” o “bolígraf” en anglès.
En un segle d’història, més de 140 delegacions han obert a diferents països i regions per promoure la cultura i la literatura, però també per defensar la llibertat d’expressió. En aquest sentit, PEN Internacional ha ajudat a desenes d’escriptors i escriptores que pateixen censura i persecució a causa de la seva obra.
L’organització ha posat en marxa nombroses campanyes de suport per alliberar autors empresonats, com l’escriptor i cineasta ucraïnès Oleg Sentsov, empresonat durant cinc anys per les seves crítiques contra el govern rus; o l’escriptora kurda Gulges Deryaspi, condemnada a sis anys de presó per “pertànyer a una organització terrorista”, encara que els seus defensors creuen que és un càstig de les autoritats de Turquia per promoure la llengua i la cultura kurdes.
A l’Amèrica Llatina, PEN Internacional segueix de prop les amenaces contra periodistes a l’hora d’exercir la seva professió a països com Nicaragua, on el president Daniel Ortega segueix aferrat al poder, o a Cuba, on les protestes contra el govern han fet que nombrosos activistes es vegin obligats a marxar de l’illa.
La xarxa de Centres PEN també organitza nombroses activitats culturals com ara exposicions, cursos, xerrades amb autors i autores, representacions teatrals, lectures i esdeveniments virtuals per connectar amb membres de diferents països. Busca el teu centre més proper i submergeix-te al món dels llibres!