Refugiats: obligats a fugir per sobreviure
El 20 de juny se celebra el Dia Mundial del Refugiat, una jornada per cridar l’atenció sobre la crisi dels refugiats i conscienciar sobre la realitat de milions de persones arreu del món.
La població que escapa de la guerra civil a Síria, les persones que intenten creuar el Mediterrani fugint de les guerres a diverses regions d’Àfrica o els milers de refugiats de l’ètnia rohingya perseguits pel govern a Birmània formen part d’aquest col·lectiu cada vegada més nombrós.
Actualment, més de 68 milions de persones s’han vist obligades a abandonar casa seva per fugir del perill. D’aquestes persones, més de 25 milions són refugiats: es tracta del major nombre de desplaçats de la història moderna, segons l’últim informe d’ACNUR, l’Agència de Nacions Unides per als Refugiats.
Qui és un refugiat?
Un refugiat és una persona que es troba fora del seu país d’origen per por a la persecució, al conflicte o a la violència generalitzada i, en conseqüència, requereix protecció internacional.
Segons la definició que apareix a la Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats, els refugiats són persones que han marxat del país de la seva nacionalitat perquè temen ser “víctimes de persecucions per motius de raça, religió, nacionalitat o opinions polítiques”.
Quinto año consecutivo en el que se alcanzan cifras récord de desplazamiento global. En 2017, creció en tres millones de personas, hasta los 68,5 millones. Más de la mitad son niños. #ConLosRefugiados pic.twitter.com/cKXG8VR7D6
— ACNUR España (@ACNURspain) June 19, 2018
Què fan els països per ajudar-los
La Convenció sobre l’Estatut dels Refugiats es va aprovar l’any 1951 per donar una protecció legal als refugiats, definint els seus drets i establint una sèrie d’obligacions que els països han de complir per protegir-los. A tot el món, 144 països han signat la Convenció.
Un cop se’ls concedeix l’estatus de “refugiats”, els països estan legalment obligats a garantir-los un seguit de drets: dret a l’educació, a la feina, a l’habitatge i a la salut, a més d’oferir-los-hi documentació per legalitzar la seva situació.
El problema és que els països que haurien d’acollir refugiats no ho fanperquè temen veure’s desbordats amb l’arribada massiva de persones que demanen asil. Davant l’actitud dels governs, molts ciutadans s’han organitzat a través d’iniciatives socials per ajudar els refugiats.
Què és i què fa Acnur?
L’Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (Acnur) és un organisme internacional encarregat de protegir els refugiats i desplaçats per conflictes. Va ser creat al 1950, després de la Segona Guerra Mundial, amb l’objectiu d’ajudar més d’un milió de refugiats europeus que havien estat desplaçats per la guerra.
ACNUR no pot obligar els països a actuar, però sí que fa campanyes de sensibilització, recapta fons per ajudar els refugiats i desenvolupa projectes sobre el terreny davant de situacions d’emergència.
També proporciona refugi, nutrició, assistència sanitària i recursos educatius a persones refugiades.
ACNUR presentará este año una propuesta de Pacto Mundial por los Refugiados ante la Asamblea General de Naciones Unidas, en pro de la corresponsabilidad global y de respuestas humanitarias rápidas, eficientes y predecibles. #ConLosRefugiados pic.twitter.com/VresuDVvEj
— ACNUR España (@ACNURspain) June 19, 2018
Tots som refugiats
La situació d’emergència actual, amb més de 67 milions de refugiats i desplaçats a tot el món, és la crisi humanitària més greu des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945). I no sembla que haguem après molt des de llavors.
Més enllà de les xifres, necessitem conèixer la història d’aquestes persones: d’on vénen, com era casa seva, com vivien abans que haguessin de fugir… Aleshores és quan ens adonarem que tots podríem ser refugiats.
Si intercanviéssim els papers i estiguessis al seu lloc, què faries tu i què esperaries que fessin ells?
