Què és l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI)?
Junior Report llança un especial per treballar el pensament crític i l’ús responsable dels mitjans digitals a l’aula
Junior Report llança un especial per treballar el pensament crític i l’ús responsable dels mitjans digitals a l’aula
Comença la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional. Com cada any, la Unesco celebra del 24 al 31 d’octubre aquest esdeveniment que reuneix educadors, estudiants, periodistes, responsables polítics i organitzacions de tot el món per promoure l’anàlisi crítica i l’ús ètic de la informació i dels mitjans de comunicació.
Per entendre la importància d’aquesta jornada, primer cal saber en què consisteix exactament l’Alfabetització Mediàtica i Informacional (AMI).
Aquest concepte inclou una varietat d’habilitats que són necessàries perquè les persones puguin desenvolupar-se a l’entorn actual de la informació i la comunicació. Ens referim a coneixements i habilitats que ens permeten cercar, accedir i avaluar críticament el contingut informatiu que podem consultar cada dia.
L’AMI inclou, per exemple, la capacitat d’identificar fonts fiables, és a dir, saber valorar si l’autor o entitat que hi ha darrere d’una notícia és una font amb experiència i reputació en què es pot confiar. També la capacitat de comprovar la veracitat d’una informació, que passa per analitzar el context i comparar la notícia amb allò que diuen altres fonts.
Així mateix, l’alfabetització mediàtica implica ser capaços de reconèixer els biaixos que existeixen en la cobertura mediàtica, és a dir, com la ideologia i els interessos polítics i comercials poden influir en la manera com els mitjans presenten la informació al públic.
Cada any, la UNESCO se centra durant aquesta setmana en un o més objectius concrets. Aquest 2024, la jornada inaugural té lloc a Jordània i el propòsit de l’esdeveniment és abordar l’impacte transformador de la intel·ligència artificial, així com de la nova generació de creadors de continguts digitals en la producció i la difusió d’informació.
Intel·ligència artificial i creadors de contingut
En els darrers anys, i amb l’arribada i el desenvolupament d’Internet, l’entorn informatiu ha experimentat grans canvis. Alguns dels més significatius han estat provocats per dos agents clau: d’una banda, la intel·ligència artificial (IA); i de l’altra, els creadors de contingut.
Quan parlem d’intel·ligència artificial ens referim a eines que són capaces de fer tasques que normalment requereixen la intel·ligència humana. Això inclou habilitats com el raonament, l’aprenentatge o l’enteniment del llenguatge natural. Una de les eines que més popularitat ha adquirit darrerament és el ChatGPT.
La IA és capaç de generar contingut de manera automatitzada, des d’articles i reportatges fins a vídeos i imatges, cosa que ha facilitat la producció ràpida d’informació. Tot i això, també planteja preguntes sobre l’autenticitat i la qualitat del contingut.
Són els usuaris capaços de verificar l’autenticitat del contingut generat per la IA? Si una notícia ha estat generada per la IA, qui és responsable de la seva veracitat? Com es pot garantir que el contingut creat per la IA compleix els estàndards de qualitat periodística?
D’altra banda, també existeixen els nous creadors de contingut, que inclouen influencers, youtubers, tiktokers, pòdcasters… Aquests perfils aporten diversitat i noves perspectives al panorama informatiu, però el seu auge en xarxes socials també planteja preguntes.
Com podem avaluar la credibilitat i l’experiència d’aquests creadors en comparació amb els periodistes tradicionals? Com afecta la pressió per ser virals a la veracitat del contingut? Molts creadors reben diners de marques a canvi de publicitat: Com pot afectar això a la seva objectivitat i imparcialitat?
Especial ‘Alfabetització mediàtica’ a Junior Report
Amb motiu de la Setmana Mundial de l’Alfabetització Mediàtica i Informacional, des del diari Junior Report hem preparat una pàgina especial amb una recopilació de notícies i recursos didàctics destinats a treballar el pensament crític i les competències digitals necessàries per desenvolupar-nos en l’entorn mediàtic real.
Amb aquests articles, l’alumnat podrà aprendre sobre conceptes clau com les notícies falses, les fakes a les xarxes socials, les fonts fiables i la verificació de fets. També podran treballar els desafiaments que planteja la intel·ligència artificial a la informació d’actualitat, així com el paper del mòbil a les aules, entre altres.
Treballar l’alfabetització mediàtica a l’aula permetrà als estudiants comprendre el rol dels mitjans de comunicació actualment i els perills associats, com la desinformació o els biaixos mediàtics. En el futur, tenir aquestes competències els ajudarà a esdevenir ciutadans crítics.