Montserrat, territori natural

La muntanya destaca pel seu relleu, però també per la riquesa de la seva biodiversitat, la vida rural i l’activitat excursionista

A molts, la primera imatge que ens ve al cap quan pensem en Montserrat és la seva imponent silueta. La característica forma de la muntanya s’estén i és visible des de diverses comarques com ara el Bages, l’Anoia, l’Alt Penedès, el Vallès i el Baix Llobregat.

Més enllà del seu paper com a símbol espiritual i cultural, Montserrat és també un tresor natural, un lloc on la geografia, la flora, la fauna i l’activitat humana es combinen per crear un entorn inigualable.

Precisament per preservar la seva bellesa i singularitat, l’any 1950 la muntanya de Montserrat es va convertir en Parc Natural. Un espai que destaca pel seu paisatge, amb un relleu únic i una fauna i flora diverses que atreu a molts amants de la natura, però també per la seva vida rural, de la que s’obtenen diversos productes.

La muntanya i la seva formació

L’himne del Virolai, dedicat a la Mare de Déu de Montserrat, inclou uns versos que expliquen que “amb serra d’or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau”. Aquesta imatge fa referència al singular relleu de la muntanya, que destaca per la seva abruptesa i les curioses formes dels seus cims i agulles. 

Aquest paisatge peculiar es va començar a formar fa més de 30 milions d’anys, a partir de sediments acumulats en una antiga vall, que l’erosió va modelar fins a crear les seves formes singulars actuals.

Actualment, el massís de Montserrat s’estén al llarg d’uns deu quilòmetres de longitud i cinc d’amplada. Amb el cim de Sant Jeroni, que fa 1.224 metres d’alçada, Montserrat s’imposa com una de les formacions geològiques més singulars.

En aquest massís, els pinacles de roca s’alcen com guardians de la muntanya, mentre que les valls profundes amaguen racons plens de misteri i d’història, com ara la cova Gran o la cova Freda, on s’hi ha trobat restes prehistòriques, testimoni de la presència humana en aquesta zona des de temps immemorials.

Flora i fauna de Montserrat

A banda del seu relleu, la muntanya també destaca per la gran varietat d’ecosistemes que alberguen una rica biodiversitat.

La vegetació de Montserrat és predominantment mediterrània. Hi trobem alzinars i pinedes de pi blanc que s’alternen amb arbustos com les estepes, els brucs, la farigola, l’argelaga i la gatosa. En indrets més ombrívols i humits hi ha també arbres caducifolis com la blada, el til·ler, la moixera i l’avellaner, així com del teix, una espècie de fulla persistent.

No obstant això, la flora més significativa de Montserrat es troba en les seves roques. Algunes plantes són exclusives d’aquesta muntanya i de les serralades properes, com la corona de reina i la cargola. A més, es poden trobar poblacions d’orella d’ós, la campànula gran i l’herba dels cinc dits, que s’han adaptat a les dures condicions del medi rocós.

Pel que fa a la fauna, Montserrat és coneguda per la seva diversitat d’aus rapinyaires: l’àliga cuabarrada, el falcó, el duc, l’esparver, l’astor i l’aligot viuen en aquest entorn. Els mamífers més grans inclouen el senglar, el teixó i, més recentment, la cabra salvatge, que ha estat reintroduïda a la zona. Aquestes espècies es mouen pel paisatge abrupte i feréstec de la muntanya, on troben refugi i aliment en abundància.

Excursionisme i escalada 

Amb aquestes característiques naturals, Montserrat s’ha convertit en un espais que convida la gent a connectar-se amb la natura a través de diverses activitats. 

L’excursionisme és una de les activitats més populars a la muntanya. Montserrat ofereix rutes per a tots els nivells, des de caminades senzilles fins a travessies més exigents com la Matagalls-Montserrat, una ruta de resistència. També hi ha qui opta per fer la volta a la muntanya o explorar diverses rutes a peu per gaudir de les vistes i el paisatge. 

Per als amants de l’escalada, Montserrat és un autèntic paradís. Des del 1922, tots els cims de la muntanya han estat conquerits per escaladors. El Cavall Bernat, un dels cims més emblemàtics, va ser escalat per primera vegada el 1935, en una fita molt recordada. A més de l’escalada, Montserrat també ofereix oportunitats per a l’espeleologia, amb avencs com els de la Costadreta i els Pouetons de les Agulles.

Vida rural

Però Montserrat no és només una destinació per a excursionistes i escaladors. El massís i els seus entorns també són una zona de producció agrícola i ramadera. En aquest sentit, destaca la iniciativa del Parc Rural del Montserrat, que té l’objectiu de donar suport a la pagesia i protegir els paisatges agroramaders. Això ha impulsat la producció local d’aliments, com el famós mató de Montserrat, així com l’oli d’oliva de varietats autòctones i els reconeguts tomàquets de Montserrat.

A tots aquests productes cal afegir-hi les tradicionals Aromes de Montserrat, un licor popular elaborat pels monjos a base de dotze herbes de la muntanya, i que ja forma part de la identitat gastronòmica de la muntanya.

Aquest article forma part de la Unitat Didàctica ‘Montserrat, 1000 anys’, elaborada en col·laboració amb el Palau Robert.