Literatura per descobrir Croàcia
Els escriptors contemporanis del país eslau s’inspiren en la seva tradició i en fets històrics recents per alimentar les seves obres
Per Marcela Muñoz
Croàcia és un país petit, d’uns 4 milions d’habitants, però té una cultura i unes tradicions riques que es remunten molts segles enrere.
A més a més, els croats encara s’estan refent del conflicte recent que va deixar el país devastat. La guerra dels Balcans (1991-2001) va enfrontar les 6 repúbliques que formaven l’antiga Iugoslàvia: Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro i Macedònia.
A causa del conflicte, les repúbliques es van independitzar. En conseqüència, Iugoslàvia va desaparèixer.
Aquest fet històric ha servit a artistes i escriptors com a teló de fons on ambientar les seves obres, siguin de ficció o basades completament en fets reals. Enumerem les més destacades.
No hay nadie en casa (2007)
Dubravka Ugresic és una destacada escriptora croata que va haver d’emigrar als Països Baixos durant la guerra dels Balcans.
Va ser molt crítica amb el nacionalisme que va impulsar el conflicte i això li va valer les crítiques de bona part dels mitjans i la societat. Per aquest motiu, va decidir anar-se’n de Croàcia.
A No hay nadie en casa (traducció al castellà), Ugresic combina articles, assajos i vinyetes per aprofundir en la literatura i la tradició del seu país. És una mirada amarga a la seva terra natal, i a través de les seves pàgines compara l’Europa de l’Est i la de l’Oest.
https://twitter.com/Helvecia18/status/1034904308960165888?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1034904308960165888&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20191220%2F472367875822%2Fcroacia-literatura.html
Breve historia de la guerra de los Balcanes (2016)
Si vols saber més sobre la guerra dels Balcans, quin context històric la va provocar i quines en van ser les conseqüències, aquest llibre és una bona introducció.
Eladio i Iván Romero ens expliquen les crueltats que es van viure durant el conflicte i ens parlen també de la “neteja ètnica” que va tenir lloc a la zona.
En aquesta època, les repúbliques que formaven Iugoslàvia estaven enfrontades i volien fer fora dels seus territoris les persones que no fossin de l’ètnia majoritària. Minories, persones de religions diferents o estrangers eren torturats o exclosos per aconseguir una nació racialment pura.
https://twitter.com/GpressMedia/status/1024307715785609217?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1024307715785609217&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20191220%2F472367875822%2Fcroacia-literatura.html
Tito (1997)
Josip Broz Tito, més conegut com a mariscal Tito, va ser el president de la República Federal Socialista de Iugoslàvia des del 1953 fins a la seva mort, el 1980.
En aquesta època, el món estava dividit en dos blocs: el dels països capitalistes, liderats pels Estats Units, i el dels països comunistes, amb la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques (URSS) al capdavant. Tots dos competien per estendre la seva influència al món.
La biografia del dictador, escrita per Jasper Ridley, ens mostra com, malgrat que Iugoslàvia era socialista, Tito va intentar desvincular-se de la influència de l’URSS.
Per aquest motiu, va ser un dels impulsors del Moviment de Països no Alineats, que volien mantenir-se neutrals. No obstant això, el dictador també és conegut per ser una figura autoritària que va perseguir els qui el criticaven.
https://twitter.com/cabaezo1969/status/1173061571976859648?ref_src=twsrc%5Etfw%7Ctwcamp%5Etweetembed%7Ctwterm%5E1173061571976859648&ref_url=https%3A%2F%2Fwww.lavanguardia.com%2Fvida%2Fjunior-report%2F20191220%2F472367875822%2Fcroacia-literatura.html
El tema de la setmana té la col·laboració de la Facultat de Comunicació i Relacions Internacionals Blanquerna-URL (FCRI)
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!