La vacuna que va ajudar a frenar la covid-19
Els científics Katalin Karikó i Drew Weissman reben el Premi Nobel de Medicina 2023 pel desenvolupament de les vacunes d’ARN missatger
Els científics Katalin Karikó i Drew Weissman reben el Premi Nobel de Medicina 2023 pel desenvolupament de les vacunes d’ARN missatger
El desenvolupament de les vacunes d’ARN missatger (ARNm), claus per mitigar l’impacte de la pandèmia del coronavirus, ha estat reconegut amb el Premi Nobel de Medicina 2023. Els científics Katalin Karikó i Drew Weissman, de la Universitat de Pennsilvània (Estats Units), han estat els guardonats.
El jurat ha destacat que les seves troballes van contribuir a desenvolupar vacunes efectives contra la covid-19 durant la pandèmia que va començar a principis del 2020. La tecnologia d’ARNm és la base de la vacuna Pfizer-BioNTech: va ser la primera que es va aprovar contra la malaltia, només onze mesos després del descobriment del virus SARS-CoV-2.
Generalment, les vacunes introdueixen a l’organisme una versió debilitada de la malaltia per generar immunitat. En canvi, les vacunes d’ARNm contra la covid funcionen diferent: injecten instruccions a nivell molecular perquè el mateix organisme reprodueixi una proteïna que es troba a la superfície del virus.
Quan les nostres cèl·lules creen aquesta proteïna, el nostre cos la reconeix com a estranya i aprèn a combatre-la, creant immunitat. Així, si algun dia ens infectem amb el veritable virus, el nostre sistema immunològic ja sap com lluitar-hi, evitant que ens posem malalts.
Aquesta tècnica no només és innovadora, sinó que també té un avantatge important. Les instruccions que dóna l’ARN missatger al nostre cos no canvien el nostre ADN i, en no contenir el virus debilitat, tampoc no són capaces de causar la malaltia en si.
El treball de Karikó i Weissman va tenir un impacte sense precedents a la pandèmia del coronavirus. A més, la tecnologia d’ARNm desenvolupat podrà ser utilitzada per a altres malalties que amenacin la salut humana en el futur, cosa que també ha valorat significativament el jurat dels Premis Nobel.
Premis Nobel
Els Premis Nobel són uns prestigiosos guardons internacionals que s’atorguen anualment per reconèixer èxits destacats als camps de la Física, la Química, la Medicina, la Literatura, la Pau i l’Economia. Creats per l’inventor i empresari suec Alfred Nobel, els Nobel es lliuren des del 1901.
En l’àmbit de la Medicina, el Nobel s’atorga a les persones que han fet contribucions excel·lents a l’entesa dels processos biològics o mèdics i que han tingut un gran impacte a la societat i la vida de les persones.
Entre els guardonats més famosos trobem Alexander Fleming, que va rebre el Nobel el 1945 pel seu descobriment de la penicil·lina. La penicil·lina és un antibiòtic que va revolucionar la medicina en convertir-se en el primer antibiòtic efectiu per tractar infeccions bacterianes.
El Nobel de Medicina ha estat atorgat a 227 persones. Tot i això, només 13 han estat dones. Entre elles hi ha Barbara McClintock, reconeguda pel seu treball pioner en genètica. Va descobrir els elements genètics mòbils, cosa que va canviar la nostra comprensió de com funcionen els gens i com s’hereten els trets.
Al llarg de la història dels Premis Nobel, les dones han estat infrarepresentades a la llista de guardonats. Això no només passa a la categoria de Medicina, sinó també a la resta de camps.
La pandèmia del coronavirus va començar a finals del 2019 amb l’aparició del virus SARS-CoV-2 a la ciutat de Wuhan (Xina). Aquest virus és el causant de la malaltia coneguda com a covid-19, que és una malaltia respiratòria contagiosa.
La pandèmia es va caracteritzar per la propagació ràpida del virus a nivell mundial. En més de tres anys, s’han contagiat almenys 765 milions de persones i han mort uns 20 milions a tot el món.
El març del 2020, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va declarar oficialment la covid-19 com una pandèmia mundial a causa del seu impacte en la salut pública global. Això també va provocar una greu crisi econòmica: els confinaments i les restriccions de mobilitat van afectar directament l’economia, que va quedar paralitzada.
El maig del 2023, tres anys després, l’OMS va declarar que l’emergència internacional per la pandèmia de la covid-19 havia acabat. Això va passar després que els casos greus i defuncions a nivell mundial per coronavirus es reduïssin significativament, cosa que no hauria estat possible sense les vacunes.
A mitjans de març, el còmput mundial de dosis administrades superava els 13.300 milions d’injeccions, segons dades de l’OMS. El treball de Katalin Karikó i Drew Weissman en el desenvolupament de les vacunes d’ARN missatger ha estat clau per posar fi a la pandèmia mundial.