Desinformació durant una emergència sanitària
Les situacions d’emergència generen una gran quantitat d’informació que circula per internet i les xarxes socials sense contrastar
En un moment d’emergència sanitària mundial com el que ha provocat el coronavirus SARS-CoV-2 círcula moltíssima informació per xarxes socials i Whatsapp, però no podem donar credibilitat a tot el que ens arribi.
Davant de totes les cadenes de WhatsApp, missatges i notícies que rebem, com podem saber què és veritat i què no? Agafem com a exemple una notícia que assegura que Cuba ha lliurat a la Xina un sèrum per curar el virus.
T’expliquem com contrastar la informació a través de passos senzills.
Comprova la font
En aquest cas, la informació sobre la pandèmia de Covid-19 s’ha viralitzat per WhatsApp i xarxes socials en forma d’una captura de pantalla acompanyada d’un text.
El problema és que no es fa referència a cap font: qui ha donat aquesta informació, on, quan… Per què no hi ha cap enllaç a una font? Primera pista que pot ser poc fiable.
Podem comprovar alguna de les dades?
El text cita el Ministre de Salut de Cuba, un tal “Dr. Hala”. Amb una senzilla cerca en Google podem comprovar el veritable nom del ministre, que en realitat es diu Dr. José Angel Portal Miranda.
Que el nom del ministre sigui fals també ha de fer-nos desconfiar de la resta de la informació.
❌ No, el 'ministro de Salud de Cuba, el Dr. Hala' NO ha presentado a China un suero cubano que cura el #coronavirus #CoronavirusFacts 👇 https://t.co/1MZAhEYMwM
— MALDITO BULO (@malditobulo) March 18, 2020
Una informació semblant o relacionada s’ha viralitzat abans?
Quan busquem el suposat “Ministre Hala” a Google confirmem que aquesta informació ja va circular anteriorment, però al·legant que aquest nom corresponia al Ministre de Sanitat d’Egipte.
Aquesta vegada la informació tampoc era certa, ja que a Egipte la Ministra de Sanitat és una dona i es diu Hala Zayed. El mateix ministeri egipci va desmentir aquesta informació a la seva pàgina web, com es pot observar a la foto.
Amb aquesta dada és pràcticament segur que la notícia és falsa i que la suposada cura per al coronavirus anunciada al tuit és mentida.
Podem preguntar a alguna font fiable?
Per si de cas resulta que la Xina realment té una vacuna contra el coronavirus (independentment de qui l’hagi descobert), des de Maldita preguntem a una font oficial del govern xinès.
A Espanya aquesta font és l’Ambaixada de la Xina: els seus representants van confirmar que, efectivament, es tractava d’una informació totalment falsa.
Conclusió
En moments de crisi (sanitàries, humanitàries, etc.) circula moltíssima informació perquè la gent necessita saber què està passant i si la seva vida pot estar en perill.
És especialment important que en aquestes situacions no comparteixis res sense tenir la certesa que és veritat. Si tens algun dubte sobre possibles informacions falses publicades sobre el coronavirus, consulta l’especial de Maldita.
🔴🔴Llevamos ya 174 mentiras, alertas falsas y desinformaciones sobre el coronavirus desmentidas.
Y no llegamos a todas. Te necesitamos, avísanos, ayuda a viralizar.
Paremos la curva bulera.#COVID2019#QuedateEnLaCasa#EstadoDeEmergenciahttps://t.co/O98Gb6XN9e
— MALDITO BULO (@malditobulo) March 17, 2020
Junior Report promou el pensament crític dels estudiants. Fes-te soci i dona suport al projecte!