La desigualtat també afecta a les donacions de sang
Les transfusions de sang salven milions de vides cada any, però moltes persones en països pobres no tenen accés a aquest tractament
Les transfusions de sang salven milions de vides cada any, però moltes persones en països pobres no tenen accés a aquest tractament
El 14 de juny és el Dia Mundial del Donant de Sang. Sense les donacions de sang, moltes malalties no es podrien tractar. Una donació pot salvar fins a tres vides i es calcula que una de cada dues persones rebran una transfusió al llarg de la seva vida, segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS).
Les reserves de sang són fonamentals en diferents tractaments mèdics: en intervencions quirúrgiques i trasplantaments, per tractar les víctimes d’un accident, en complicacions relacionades amb l’embaràs o el part, pacients que pateixen malalties relacionades amb la sang i també nens amb anèmia severa produïda per la malària o la desnutrició. Enguany, una part important de les reserves de sang també s’ha destinat a pacients de covid-19.
Arreu del món es recullen al voltant de 118 milions de donacions de sang, però es distribueixen de manera molt desigual. Així, el 40% d’aquestes donacions es recullen als països rics, on només viu el 16% de la població mundial.
Els països amb rendes més altes disposen d’un sistema sanitari que permet obtenir donacions de manera habitual, mantenir un banc de sang estable i tenir més recursos per tractar als pacients. En canvi, als països amb menys ingressos, la falta de recursos i instal·lacions dificulta la donació de sang i l’emmagatzematge en condicions.
La falta d’infraestructura mèdica també limita les possibilitats de donar sang. Als països d’ingressos alts, la taxa de donació és de 31,5 donacions per cada 1.000 habitants; la xifra disminueix fins a 15,9 als països de rendes mig-altes i fins a 5 als països amb ingressos baixos.
La desigualtat també es reflecteix en el perfil de les persones receptores. Als països pobres, més de la meitat de les transfusions de sang (54%) són per a nens de menys de cinc anys, que sovint no tenen accés als nutrients ni medicaments bàsics i necessiten la sang per a sobreviure. En canvi, als països rics, el 75% de les donacions es destina a persones majors de 60 anys.
La sang, una qüestió de salut pública
La sang transporta oxigen i nutrients a tots els òrgans i parts del nostre cos perquè continuïn funcionant. Una persona adulta sol tenir entre 5 i 6 litres de sang, mentre que les donacions solen ser d’uns 500ml.
L’OMS distingeix tres tipus de donants: els donants voluntaris no remunerats, els familiars o amics que realitzen donacions per a una persona coneguda i els donants remunerats. El perfil dels donants de sang és molt diferent segons la regió. Als països d’ingressos baixos i mitjans, per exemple, hi ha més donants joves que als països rics.
La salut és un dret universal, per la qual cosa tothom hauria de tenir accés a transfusions de sang en cas de necessitar-ne. No obstant això, no només es tracta de tenir reserves sinó també de mantenir-les en bones condicions per poder utilitzar-les amb seguretat.
Com funcionen les donacions?
Malgrat ser molt necessària, no tothom pot donar sang. Existeixen alguns requisits com tenir entre 18 i 65 anys, pesar més de 50 quilos i no patir malalties transmissibles. Abans de cada donació, es fa una entrevista clínica al pacient i tot seguit es procedeix a l’extracció, que sol durar entre 5 i 10 minuts. Cada extracció s’analitza i es realitzen serologies de malalties com l’hepatitis B i C, el virus VIH o la sífilis.
Una vegada extreta, la sang s’emmagatzema en bosses barrejades amb anticoagulant i es transporta a una temperatura concreta perquè les condicions siguin òptimes. Als laboratoris, els components de la sang se separen per conservar-los a temperatures adequades: els hematies entre 2 i 4 graus i les plaquetes a 22 graus, mentre que el plasma, que també s’aprofita, es conserva a -25 graus.
Quan dónes sang, l’autoritat mèdica responsable ha de saber el teu grup sanguini perquè el receptor sigui d’un grup compatible. En funció del tipus de sang, una persona pot donar a determinats grups i rebre’n d’uns altres.
Per exemple, el grup AB positiu és un receptor universal perquè pot rebre sang de tots els grups sanguinis, encara que només pot donar als del seu mateix grup. En canvi, les persones que són 0+ són donants universals perquè la seva sang pot arribar a qualsevol receptor, però tan sols poden rebre sang de pacients del seu mateix grup.
El grup sanguini més comú entre els habitants de la Terra és el 0+: un 38,8% pertany a aquest grup, mentre que un 17,4% és A+. El grup més rar és A-, amb un 0,4% de la població, i al mig hi ha la resta: B-, O- i AB+.