El drama dels refugiats rohingya a Birmània
En menys d’un any, gairebé tota la població d’aquesta ètnia ha fugit de Birmània per salvar la seva vida
A tot el món, hi ha més de 17 milions de refugiats, segons dades d’ACNUR (Agència de Nacions Unides per als Refugiats). La majoria viuen en camps de refugiats a Àfrica i Orient Mitjà, on hi tenen lloc les pitjors guerres i conflictes armats.
No obstant això, en l’últim any ha esclatat una de les pitjors crisis de refugiats de la història recent anés d’aquestes regions. Els rohingyas, una minoria musulmana que viu a Birmània, s’han vist obligats a fugir de les seves llars per escapar de la persecució del govern birmà.
Prop de 900.000 rohingyas han creuat la frontera entre Birmània i Bangladesh i ara viuen en camps de refugiats. El més gran, el de Kutupalong, acull a més de 600.000 persones.
Reuters gana el Pulitzer por mostrar el éxodo rohingya de Myanmar. Ahora el riesgo está en Bangladesh donde se esperan lluvias torrenciales en unos campos de refugiados muy precarios #LoPerderanTodohttps://t.co/FoUoftV27e
— Estefanía G. Díaz ✍🏻🎥 (@stphotographr) April 17, 2018
De la revolta a la persecució
Tot va començar el 25 d’agost de 2017, quan un grup d’insurgents rohingyas va realitzar diversos atacs a llocs de policia a Birmània i van matar a 12 agents.
Els rohingya han viscut durant generacions a Birmània, però són una minoria musulmana en un país budista. El govern birmà sempre els ha discriminat i no els reconeix com a ciutadans de ple dret. Per això, els atacs d’agost es van utilitzar com a excusa per iniciar una persecució.
Les forces de seguretat birmanes van començar a cremar els poblats rohingya, realitzaven detencions il·legals, violacions i tortures. Entre agost i desembre de 2017, almenys 9.000 persones van morir perseguides per les autoritats de Birmània.
6 meses de #éxodo #rohingya: En estos momentos, #MSF cuenta con 15 puestos de salud, tres centros de atención primaria y cinco instalaciones con servicios hospitalarios en los asentamientos de #refugiados rohingyas de Cox's Bazar #Bangladesh https://t.co/t4RD33trhd pic.twitter.com/aNU7QaZKGZ
— Médicos Sin Fronteras (@MSF_Espana) February 26, 2018
Sorprenentment, una dels líders del govern birmà és Aung San Suu Ky, una activista que va lluitar pels drets democràtics a Birmània i es va enfrontar a dictadura militar que va controlar el país durant dècades. Al 1991 va rebre el Premi Nobel de la Pau.
Però malgrat la pressió internacional i d’haver estat ella mateixa sota arrest domiciliari durant 15 anys, Suu Ky ha negat la persecució dels rohingyas i ha fet cas omís de les crítiques de Nacions Unides i les ONG.
Els perills dels camps
Centenars de milers de rohingyas han creuat la frontera des de Birmània, caminant a través de la jungla, i ara viuen en condicions molt precàries als camps de refugiats improvisats a Bangladesh.
En aquests camps, els membres de les ONG intenten ajudar als refugiats cobrint les necessitats bàsiques com l’alimentació o l’assistència mèdica.
Per desgràcia, gairebé mig milió de nens i nenes s’han quedat sense accés a una educació, la qual cosa podria tenir greus conseqüències en un futur. Molts han arribat solos als camps, després que les seves famílies fossin assassinades i de viure experiències traumàtiques.
Durant l’època de pluges, entre juny i setembre, els camps de refugiats també pateixen l’amenaça dels ciclons. Les pluges torrencials i forts vents poden provocar desperfectes a les casetes dels refugiats, construïdes de manera precària amb plàstics i pals.
El temporal també pot afectar els sistemes sanitaris i d’aigua potable, facilitant l’aparició de malalties contagioses.
Este fin de semana se han producido fuertes lluvias en los campos de #refugiados de Cox´s Bazar en Bangladesh. Se han inundado refugios y ha habido deslizamientos de tierra. Seguimos trabajando para proteger a los miles de niños y niñas que viven aquí https://t.co/YcOz4nA4Hh pic.twitter.com/LRKQLmKmQ4
— Save the Children Es (@SaveChildrenEs) June 11, 2018
