30 anys de la Guerra dels Balcans
Fa 30 anys de les Guerres Iugoslaves, un dels pitjors conflictes de la història que va enfrontar diferents ètnies i religions a l’est d’Europa.
Fa 30 anys de les Guerres Iugoslaves, un dels pitjors conflictes de la història que va enfrontar diferents ètnies i religions a l’est d’Europa
Enguany es compleixen 30 anys de l’inici de la Guerra dels Balcans, que va enfrontar diversos pobles a l’est d’Europa i va ser un dels pitjors conflictes de la història segons les Nacions Unides (ONU). Els enfrontaments es van desenvolupar entre 1992 i 1995 i es calcula que hi van morir 130.000 persones.
El 25 de juny del 1991, Croàcia i Eslovènia van declarar la seva independència de Iugoslàvia, una federació de repúbliques que es va formar després de la Segona Guerra mundial (1939-1945). La federació iugoslava agrupava sis repúbliques dominades per diferents grups ètnics: Bòsnia i Hercegovina, Croàcia, Eslovènia, Macedònia, Montenegro i Sèrbia. Els principals protagonistes del conflicte van ser Croàcia (de majoria catòlica), Bòsnia (de majoria musulmana) i Sèrbia (majoria ortodoxa).
Fins al 1980, el president comunista de Iugoslàvia, Josip Broz Tito, havia aconseguit reprimir els moviments separatistes i mantenir certa unitat dins la federació. Però l’arribada al poder del nacionalista Slobodan Milosevic com a president de Sèrbia el 1989 va suposar la fi de la convivència. La resta de repúbliques se sentien atacades per la ideologia supremacista de Milosevic, que considerava els serbis superiors a la resta, així que van decidir independitzar-se de Iugoslàvia.
L’exèrcit iugoslau va lluitar amb els serbis per evitar que la resta de repúbliques s’independitzessin. Croàcia va estar en guerra amb Sèrbia durant cinc anys fins que van signar la pau el 1995. El conflicte entre serbis i croats va provocar desenes de milers de morts. En canvi, el conflicte contra Eslovènia va durar només deu dies, ja que la Federació de Iugoslàvia no volia dedicar esforços a aquest conflicte i es va retirar de seguida.
El conflicte més dur i tràgic va ser a Bòsnia i Hercegovina, on l’exèrcit iugoslau va cometre diversos crims contra la humanitat per evitar que Bòsnia fos un país independent. Es va produir una neteja ètnica per acabar amb els no serbis en aquest territori.
El paper de la comunitat internacional davant el genocidi
El 2020 es van complir 25 anys de la matança de Srebrenica, una ciutat de Bòsnia i Hercegovina on va tenir lloc el pitjor crim perpetrat per les forces iugoslaves. Srebrenica és l’únic genocidi reconegut a Europa des del final de la Segona Guerra Mundial, malgrat que les autoritats bosnianes asseguren que es van produir molts més atacs sistemàtics contra la població.
Milers de refugiats bosnians s’havien desplaçat a aquesta ciutat fugint del conflicte, ja que l’ONU l’havia catalogat com a lloc segur. Però quan l’exèrcit serbobosnià va entrar a la ciutat, les forces de pau internacionals no van fer res per protegir els ciutadans dels atacs i els afusellaments massius.
El general serbo-bosnià Ratko Mladic, conegut com “el carnisser de Srebrenica”, i el president serbi Radovan Karadzic van ser jutjats per crims de guerra i condemnats a cadena perpètua pel Tribunal Penal Internacional.
La guerra de Bòsnia va viure diferents fases: al principi, bosnians i croats es van unir contra els serbis i serbo-bosnians (serbis nascuts a Bòsnia), però després els croats van formar un bàndol a part per reclamar una part del territori bosnià. L’exèrcit internacional de l’OTAN va acabar intervenint i va bombardejar els serbis per posar fi al conflicte.
El final de la guerra es va signar el 1995 als Estats Units, en una conferència de pau a la qual van assistir els presidents de Croàcia, Bòsnia i Sèrbia. Segons els Acords de Dayton, els serbis reconeixien l’existència de Bòsnia com a estat independent.
Però la Guerra dels Balcans no va acabar aquí. El 1998 va esclatar un altre conflicte, aquesta vegada entre serbis i albanesos, pel territori de Kosovo. Al final de la guerra, aquest territori va quedar com una província autònoma de Sèrbia administrada per l’ONU. El 2008, el govern de Kosovo va declarar unilateralment la independència, reconeguda per gran part de la comunitat internacional però no per Grècia, Eslovàquia, Xipre, Romania i Espanya. Tampoc potències com Rússia o la Xina reconeixen la independència del país.
La Guerra dels Balcans va ser un dels primers conflictes que es va retransmetre per televisió a tot el món. La majoria de gent desconeixia l’origen dels enfrontaments i que en aquella zona vivien pobles amb identitats i religions molt diferents. Sovint es va presentar la història de manera simplificada: els serbis eren els dolents i, amb el suport del govern iugoslau, atacaven els croats. Ara bé, a tots els bàndols va haver-hi líders polítics i religiosos que van incitar a la guerra i van enfrontar a la població.
Els orígens del conflicte
Les tensions i enfrontaments entre les diferents ètnies i religions que conviuen als Balcans es remunten a fa molts segles. Entre els segles VI i VIII, els serbis van quedar sota la influència de l’imperi bizantí i van adoptar el cristianisme ortodox com a religió majoritària, mentre que els croats estaven dominats per l’Imperi Romà i la religió catòlica.
Durant l’Edat mitjana, els estats independents de serbis, croats i bosnians van quedar dominats pels imperis hongarès, austríac i turc. El 1389, Sèrbia va perdre la província de Kosovo contra Turquia: els turcs van ocupar la regió durant 400 anys i van introduir la seva religió, costums i tradicions. Aquest és l’origen del ressentiment serbi contra els musulmans.
El 1914, l’assassinat de Francesc Ferran, arxiduc d’Àustria, va desencadenar la Primera Guerra Mundial (1914-1919). El final de la guerra va suposar també la fi de l’imperi austrohongarès i el naixement del Regne dels Serbis, Croats i Eslovens, que el 1929 es va convertir en el Regne de Iugoslàvia.
Des de sempre, serbis i croats van estar enfrontats pel domini del territori. Aquesta enemistat va augmentar quan els feixistes croats van donar suport a l’Alemanya nazi durant la invasió de Iugoslàvia.Al final de la Segona Guerra Mundial va sorgir una Iugoslàvia comunista, liderada per Josip Broz Tito, que va mantenir una pau fràgil durant anys, fins que va ressorgir el nacionalisme serbi i va esclatar la Guerra dels Balcans.