La revolució dels ‘barbuts’
Fidel Castro va liderar durant dos anys la revolució que va acabar amb la dictadura de Batista a Cuba
Cuba va ser una colònia espanyola fins a finals del segle XIX. Al 1895 diversos municipis de la illa es van rebel·lar contra els terratinents espanyols: volien ser independents. Després de diversos anys d’enfrontaments, els cubans van guanyar la guerra i es van independitzar al 1898.
La victòria de Cuba va ser possible gràcies a la intervenció d’Estats Unit, però no va ser una ajuda desinteressada: els nord-americans volien utilitzar l’illa com a lloc estratègic per als seus negocis amb altres països d’Amèrica del Sud.
Per aconseguir-ho, intervenien a la política cubana per col·locar a governants que afavorissin els seus interessos, com Fulgencio Batista. El dictador dirigia un govern corrupte i repressiu, que utilitzava l’exèrcit per reduir les protestes i eliminar als opositors.
Aquest va ser l’origen de la revolució i de l’enemistat entre el règim cubà i el govern d’Estats Units, al que consideraven un país repressor.
De Santiago a l’Havana
Fidel Castro, el líder de la Revolució Cubana, va néixer al 1926 a Birán, un petit poble a l’est de la illa. Des de petit va ser un estudiant curiós i molt intel·ligent. Es va traslladar a l’Havana per anar a la universitat, on va estudiar dret, dret diplomàtic i ciències socials.
A la universitat es va interessar per la política, va entrar en contacte amb organitzacions d’esquerres i va participar a manifestacions i protestes. Fins i tot es va afiliar a un partit polític, però abans que pogués presentar-se a les eleccions va dur-se a terme el cop d’estat de Fulgencio Baptista al 1952.
Castro es va involucrar llavors amb diversos grups revolucionaris que lluitaven contra el règim de Baptista. Al 1953 va participar en l’assalt a la caserna de Montada, on pretenien aconseguir armes. L’atac va fracassar i els rebels van ser empresonats durant gairebé dos anys.
Foto histórica, Fidel Castro cuando estaba preso o detenido tras el fallido asalto al cuartel Moncada, Santiago de Cuba 1953. pic.twitter.com/Ul6QIxgevv
— Enrique Cabrera Vásq (@EnriqueCabreraV) July 28, 2017
Quan va sortir de presó al 1955, Castro es va exiliar de Cuba per por de que tornessin a detenir-lo. Des de Mèxic, va planejar el seu retorn a la illa per fer la revolució i enderrocar al dictador.
El 2 de desembre de 1956, 82 guerrillers van viatjar de Mèxic a Cuba a bord del iot Granma i van desembarcar al sud de la illa.
Fidel i el seu “exèrcit de barbuts”, entre els quals es trobava el mític guerriller Che Guevara, van aconseguir la victòria gràcies al suport de la població, que patia la repressió de la dictadura i volia tirar a Batista.
Després de dos anys de combats, l’1 de gener de 1959 Fidel Castro va proclamar el triomf de la revolució des de Santiago de Cuba. Batista havia fugit el dia abans a Estats Units. Finalment, el 8 de gener, l’exèrcit de rebels va entrar a l’Havana i va prendre el comandament del govern i les institucions.
Era el naixement d’un nou estat comunista i de la figura de Fidel Castro, un governant polèmic que va governar el país amb mà de ferro i es va mantenir 50 anys al poder.
https://twitter.com/_espatricia/status/947930347689345024
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English