Nesher Ramla: el nou homínid que pot canviar la història
Un equip d’investigadors ha trobat unes restes fòssils de 130.000 anys que canvien l’esquema de l’evolució humana.
Un equip d’investigadors ha trobat unes restes fòssils de 130.000 anys que canvien l’esquema de l’evolució humana
Un equip d’investigadors de la Universitat de Tel Aviv (Israel) ha trobat al jaciment de Nesher Ramla unes restes humanes de fa uns 130.000 anys que podrien canviar la història de l’evolució de la nostra espècie. Es tracta dels ossos de la mandíbula i el crani d’un nou tipus d’homínid prehistòric fins ara desconegut.
Aquesta nova espècie humana podria haver viscut fa entre 475.000 i 130.000 anys, coincidint en el temps amb els Homo sapiens, la nostra espècie. No obstant això, els fòssils de Nesher Ramla indiquen que l’individu tenia un crani pla i sense mentó, la qual cosa el diferencia dels sapiens.
Juntament amb els ossos s’han trobat també algunes eines de pedra i os fabricades a mà. Els investigadors creuen que l’Homo de Nesher Ramla també sabia manipular el foc i que cuinava la carn. Aquests descobriments xoquen amb la teoria actual, perquè es creia que només els Homo sapiens i els Homo neandertals dominaven aquestes tècniques.
Els neandertals van viure fa entre 230.000 i 40.000 anys i són una de les espècies més properes als Homo sapiens. Fins ara es creia que s’havien originat a Europa i que havien arribat fins a Israel a través de moviments migratoris, però aquest descobriment posa en qüestió l’esquema evolutiu de l’espècie humana.
Els investigadors israelians creuen que l’Homo neandertal hauria sorgit al Pròxim Orient i que després hauria migrat fins a Europa, i que l’espècie trobada seria un dels seus ancestres. D’aquesta manera, aquesta regió seria una espècie de corredor pel qual diferents espècies humanes es movien i entraven en contacte durant els períodes entre glaciacions, quan podien desplaçar-se.
Així aquesta nova espècie hauria conviscut amb els sapiens i els neandertals, arribant a mantenir relacions sexuals i barrejant les espècies.
Alguns científics qüestionen la nova teoria i es mostren més prudents a l’hora d’establir una relació directa entre els fòssils de Nesher Ramla i els fòssils de neandertals a Europa o d’altres espècies a Àsia. No obstant això, els jaciments a Orient Mitjà s’han convertit en una peça clau del trencaclosques de l’evolució humana.
Lucy: el descobriment de l’australopithecus
Els descobriments arqueològics que van sorgint cada cert temps ens obliguen a repensar la història de l’evolució. Igual que altres ciències, l’arqueologia va canviant les seves teories en funció de les noves proves que es troben.
El cas de Nesher Ramla no és l’únic que ha posat en dubte la teoria de l’evolució humana. Entre els descobriments més destacats està la Lucy, un esquelet de més de 3 milions d’anys d’antiguitat que va ser trobat a Etiòpia el 1974. Els investigadors van descobrir més tard les restes de centenars d’individus d’aquesta mateixa espècie, que va rebre el nom d’Australopithecus afarensis i va suposar un abans i un després en la història evolutiva.
El naturalista Charles Darwin, considerat el pare de la teoria de l’evolució de les espècies, va afirmar a mitjan segle XIX que l’ésser humà va començar a ser bípede quan va començar a utilitzar eines. No obstant això, la troballa de l’australopithecus va demostrar que la capacitat d’aixecar-se i caminar sobre dues cames va començar molt abans que desenvolupéssim un cervell més gran o féssim servir eines.
El 1992, molt prop d’on es va trobar la Lucy, es va trobar un altre esquelet molt més antic: l’Ardi tenia 4,4 milions d’anys i pertanyia a l’espècie Ardipithecus ramidus.
Aquest parent entre els primats i nosaltres ja era capaç de caminar, però alhora mantenia la seva capacitat per grimpar i altres trets que l’acostaven al ximpanzé.
Gràcies a la Lucy i l’Ardi, vam saber una mica més sobre els nostres orígens més llunyans, fa milions d’anys.
Un nou parent de l’Homo sapiens a la Xina
Amb pocs dies de diferència al descobriment d’Israel, s’ha presentat un altre fòssil humà trobat a la Xina, al qual anomenen Homo longi o “home drac”. En comparació amb altres fòssils humans prehistòrics, es tracta d’un crani gran, amb capacitat per a un cervell d’una grandària semblant al nostre.
Segons l’equip que ha estudiat el crani, es tracta d’una espècie nova que va viure a l’Àsia fa almenys 140.000 anys i tenia la mateixa capacitat cerebral que l’Homo sapiens (nosaltres). No obstant això, altres experts han qüestionat que l’Homo longi pugui ser considerada una nova espècie.
L’Home drac va evolucionar a l’Àsia durant centenars de milers d’anys i finalment es va extingir.