Narracions alternatives: el col·lectiu LGBTIQ+ en el cine i la literatura
La literatura i el cinema acosten a tothom les reivindicacions de drets del col·lectiu LGBTIQ+
Veure una pel·lícula en la qual dos homes són parella o llegir una novel·la sobre una història d’amor entre dues dones és molt més habitual ara que fa uns anys. També és més comú que les sèries de televisió o el cinema expliquin casos de persones transgènere que volen canviar de sexe.
Gràcies a les pel·lícules, sèries o llibres en què es parla amb normalitat de les relacions homosexuals o de les diferents identitats de gènere, cada cop més persones estan a favor dels drets de les persones del col·lectiu LGBTIQ+.
A continuació, presentem una selecció de llibres i pel·lícules que reflexionen sobre les relacions homosexuals i bisexuals, així com sobre l’experiència del canvi de sexe i què impliquen tots aquests processos quan encara es discrimina les persones diferents.
L’homosexualitat a l’Àfrica
El periodista Marc Serena és l’autor d’Això no és africà (Explora, 2014). Va passar-se set mesos recorrent l’Àfrica per explicar quins drets tenen i com viuen els gais, lesbianes, bisexuals, transsexuals i intersexuals a diferents països del continent.
El títol fa referència a una expressió africana que s’utilitza per parlar d’“els amors que no són entre un home i una dona”, i que discrimina la població que no se sent identificada amb aquesta definició.
Lluita contra la sida
La pel·lícula 120 battements par minute -120 batecs per minut, en català-, de Robin Campillo, narra les mobilitzacions del col·lectiu parisenc Act Up als anys 90. Demanaven al govern francès que s’impliqués més en la lluita contra la sida.
La sida és una malaltia que afebleix les defenses de l’organisme. Actualment no té cura, però pot controlar-se amb medicació.
Es va diagnosticar per primer cop a principis dels anys 80 als Estats Units. El virus de la immunodeficiència humana (VIH), el causant de la sida, es transmet a través de la sang o de les relacions sexuals sense protecció.
Encara que tothom està exposat al virus, els homes gais i bisexuals tenen un risc més elevat de contreure’l, segons l’Organització Mundial de la Salut. Això va fer que a principis dels anys 80 i dels 90, la societat els discriminés encara més per por de la malaltia.
¿Sabías que 120 LATIDOS POR MINUTO es la selección de Francia al Oscar, la han visto mas de un millón de personas en su país y esta basada en las experiencias del director? – 1 de diciembre en cines. pic.twitter.com/wX5WO38iyd
— Cine CANÍBAL® (@cineCANIBAL) November 21, 2017
Homofòbia a la pantalla
La pel·lícula Boy Erased –Identidad borrada, en castellà-, del director australià Joel Edgerton, es basa en la novel·la homònima de Garrard Conley.
Explica la història d’en Jared (Lucas Hedges), un jove gai els pares del qual (Nicole Kidman i Russell Crowe) obliguen a assistir a una teràpia de conversió per a persones homosexuals.
No s’ha provat que es pugui canviar l’orientació sexual de ningú i la comunitat científica condemna aquest tipus de tractaments. De fet, l’Associació Nord-americana de Psicologia ha assenyalat que fins i tot poden conduir a la depressió.
És una història d’acceptació personal en la qual es mostra el rebuig familiar i, en aquest cas, el de la comunitat religiosa a què es pertany.
https://youtu.be/DKUHRFMMiCE
Amor entre alumne i professor
Una altra adaptació cinematogràfica recent és Call me by your name (2018), del director Lucca Guadagnino. La pel·lícula narra la història del primer amor entre un adolescent i un jove professor de literatura.
La pel·lícula està basada en la novel·la d’André Aciman i encara que ha tingut molt èxit entre els adolescents, també ha rebut crítiques perquè els seus personatges són massa teatrals.
“Un matrimoni sense home”
L’última pel·lícula de la directora catalana Isabel Coixet, Elisa y Marcela (2019) no neix de les pàgines d’un llibre però sí d’una història real.
Elisa Sánchez Loriga i Marcela Gracia Ibeas van ser dues mestres que es van casar el 1901, en el primer matrimoni homosexual registrat a Espanya. En aquella època qualsevol tipus de relació homosexual estava prohibida.
L’Elisa es va fer passar per un home, suplantant la identitat del seu cosí mort de feia poc, per poder eludir la justícia i casar-se per l’Església.
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English