L’huracà Ida toca terra i perd força
La tempesta ha deixat centenars de milers de persones sense electricitat però ha perdut força en tocar terra als Estats Units.
La tempesta ha deixat centenars de milers de persones sense electricitat però ha perdut força en tocar terra als Estats Units
L’huracà Ida, que es va formar a finals de la setmana passada al golf de Mèxic, ha arribat a la costa sud dels Estats Units amb vents de fins a 240 quilòmetres per hora, un huracà de categoria 4 a l’escala de Saffir-Simpson. Després de tocar terra, però, la força dels vents ha disminuït fins a 150 km/h.
Els estats de Louisiana i Mississipí estaven preparats per l’arribada de l’huracà i això ha permès reduir els danys i el nombre de víctimes. De moment només s’ha comptabilitzat una víctima mortal: un home a qui li va caure un arbre al damunt, tombat pels vents huracanats.
El pas de l’Ida també ha deixat sense electricitat diverses ciutats com Nova Orleans, la ciutat més poblada de Louisiana amb prop de 400.000 habitants. La força del vent també ha provocat que diverses embarcacions naveguessin sense rumb pel riu Mississipí, el segon més important dels Estats Units i un dels més navegats.
Dies abans de l’arribada de l’huracà Ida, desenes de milers de persones van ser evacuades de Louisiana en cotxe o avió. Aquesta zona sol patir fortes pluges i inundacions a conseqüència de les tempestes tropicals que s’originen cada any a l’oceà Atlàntic en aquesta època.
El govern dels Estats Units també temia que l’huracà pogués afectar les empreses petrolieres de la zona, que representen una cinquena part del subministrament de combustible. La destrucció d’aquestes empreses hauria pogut paralitzar el país sencer, ja que el petroli s’utilitza per al transport però també per produir a les fàbriques, comercialitzar productes, generar electricitat en cas d’emergència…
Les tempestes tropicals es formen per l’escalfament de la superfície de l’aigua als oceans. En aquest sentit, els científics alerten que l’escalfament global no provoca més huracans però sí que aquests siguin més potents i devastadors.
16 anys de l’huracà Katrina
El pas de l’huracà Ida per Louisiana s’ha produït a les mateixes dates que l’huracà Katrina, que el 2005 va provocar més de 1.800 víctimes mortals i va arrasar la ciutat de Nova Orleans. Les pèrdues econòmiques van sumar milers de milions de dòlars i va ser el més destructiu de la història dels Estats units.
Al golf de Mèxic, el Katrina va arribar a la categoria 5 i va provocar greus destrosses a diverses illes del Carib. Quan va arribar al continent americà va retrocedir a categoria 3 però va arrossegar la maror ciclònica, fet que va provocar les pitjors inundacions que es recorden.
Les autoritats de Nova Orleans no estaven preparades, no tenien un pla d’emergència adequat i la tempesta va devastar la ciutat. Els dics que havien d’aturar les pluges es van trencar, l’aigua va inundar el 80% de la ciutat i va destrossar edificis d’habitatges, comerços, escoles… Milers de persones es van quedar sense casa i van perdre tot el que tenien.
Arran del Katrina es van construir uns nous dics de contenció per evitar que el desbordament del riu Mississipí i el llac Pontchartrain arrasessin de nou Nova Orleans. Gràcies al nou sistema, el pas de l’huracà Ida ha provocat molts menys danys.
Gran part de l’estat de Louisiana es troba sota el nivell del mar, per això és una zona més vulnerable a les inundacions. L’augment de temperatures arreu del planeta i la pujada del nivell del mar posen en perill totes les zones costaneres.
Tempestes tropicals arreu del planeta
Les tempestes tropicals es formen en zones amb temperatures altes i molta humitat. La baixa pressió provoca forts vents i pluges, creant un gran remolí de núvols que gira en el sentit de les agulles del rellotge a l’hemisferi sud, o en el sentit contrari a l’hemisferi nord.
El nom d’aquestes tempestes depèn del lloc on s’originen: són huracans a l’oceà Atlàntic i l’est de l’oceà Pacífic, tifons a l’oest del Pacífic i ciclons a l’oceà Índic.
Els huracans com l’Ida són les tempestes més grans del món i poden provocar una gran devastació a causa dels vents i pluges huracanats, les inundacions, les esllavissades de terra… A les zones de costa poden produir fenòmens molt perillosos com la pujada del nivell de la mar, grans ones i corrents.
Aquests desastres naturals tenen pitjors conseqüències als països i zones en desenvolupament, com a la costa est d’Àfrica, on els governs tenen menys recursos per a prevenir les destrosses i protegir la població.