L’extrema dreta guanya la primera volta de les eleccions a França
El partit de Marine Le Pen, Agrupació Nacional (RN), ha obtingut el 33,5% dels vots a la primera votació de les legislatives
El partit de Marine Le Pen, Agrupació Nacional (RN), ha obtingut el 33,5% dels vots a la primera votació de les legislatives
El partit d’ultradreta Agrupació Nacional (RN, per les sigles en francès) ha guanyat la primera volta de les eleccions legislatives celebrades diumenge passat a França. La formació liderada per Marine Le Pen va obtenir el 33,5% dels vots, quedant per davant de la coalició d’esquerra Nou Front Popular (28%) i la coalició del president Emmanuel Macron (21%).
Es tracta d’una victòria històrica: el partit francès d’extrema dreta mai no havia guanyat unes legislatives. A més, la participació ha aconseguit el 66%, la més elevada en una primera volta d’unes eleccions legislatives des de 1981.
Tot i això, aquesta primera votació ha assignat molt pocs dels 577 escons de la Assemblea Nacional i la immensa majoria es decidirà a la segona volta del proper diumenge 7 de juliol.
El triomf de la ultradreta ha provocat una reacció immediata de la resta de partits. El president Emmanuel Macron ha demanat formar una “unió democràtica i republicana per a la segona volta”.
L’objectiu d’aquesta crida és que els partits retirin les seves candidatures allà on han quedat tercers perquè els seus vots s’uneixin a una altra formació que pugui vèncer el partit de Marine Le Pen, i així evitar una victòria de l’extrema dreta a la segona volta.
Eleccions legislatives
Les eleccions legislatives a França trien els diputats de l’Assemblea Nacional, la cambra baixa del Parlament francès, que és responsable de la legislació i pot influir al govern del president. No cal confondre aquests comicis amb les eleccions presidencials, que determinen qui serà el cap d’estat (president).
Aquestes eleccions segueixen un sistema de votació majoritari uninominal en dues voltes. El territori francès es divideix en 577 circumscripcions que coincideixen amb el número de diputats de l’Assemblea Nacional. Els votants trien un sol nom entre els candidats que es presenten a cadascuna d’aquestes divisions territorials.
Llevat que algun dels candidats es faci amb la majoria absoluta a la primera votació (més del 50% dels vots), aquells que hagin guanyat més d’un 12,5% del total dels inscrits passen a una segona ronda. A la segona volta, el candidat que obtingui la major quantitat de vots, independentment del percentatge, és declarat guanyador.
Aquesta segona votació es converteix en una batalla crucial, on les aliances son estratègicament importants. És habitual que els votants del candidat que no ha passat de ronda, es decantin per l’opció que considerin menys dolenta. Per exemple, votar Macron per evitar que surti Le Pen encara que la seva opció política a priori fos una altra de diferent.
Dreta a Europa
A les últimes eleccions al Parlament Europeu, l’extrema dreta va aconseguir ser primera força a cinc països de la Unió Europea: França, Itàlia, Àustria, Hongria i Bèlgica. La victòria ultradretana va tenir diferents reaccions als líders polítics d’aquests territoris.
Per exemple, el president francès Emmanuel Macron va proposar un avenç electoral després de conèixer els resultats daquests comicis. Agrupació Nacional (RN), de Marine Le Pen, va ser la força més votada a tot el país i va aconseguir els seus millors resultats en unes eleccions europees des de fa 40 anys.
En altres països, la ultradreta no es va convertir en primera força però sí que va aconseguir xifres rècord. Per exemple, a Alemanya, el país amb més població de la Unió Europea i el que més escons té al Parlament, els ultradretans d’Alternativa per a Alemanya (AfD) es van situar a segona posició.
A Espanya, Vox es va assentar com a tercera força i va aconseguir un total de sis eurodiputats, el seu millor resultat en unes eleccions europees.