La Xina vol famílies nombroses
El govern xinès modifica les lleis perquè les famílies puguin tenir tres fills i així revertir el descens de la natalitat.
El govern xinès modifica les lleis perquè les famílies puguin tenir tres fills i així revertir el descens de la natalitat
El govern xinès ha decidit canviar les lleis de planificació familiar i permetre a les famílies tenir fins a tres fills. Aquesta nova mesura s’ha anunciat arran de l’últim cens de la població, publicat al maig, que mostra que el nombre de naixements a la Xina ha disminuït per quart any consecutiu.
La Xina és el país més poblat del món i té més de 1.400 milions d’habitants. No obstant això, la baixa natalitat i l’envelliment de la població poden suposar un problema: sense una població jove que pugui treballar i generar riquesa, serà difícil mantenir l’economia del país asiàtic, una de les més potents del planeta.
Per combatre aquesta crisi demogràfica, les autoritats xineses han aprovat diverses mesures per impulsar la natalitat. A banda de permetre les famílies nombroses amb tres fills, també donaran ajudes per reduir les despeses en educació i milloraran les condicions de la baixa de maternitat.
El cens de la Xina es fa una vegada cada deu anys. El 2020, el cens era de gairebé 1.412 milions d’habitants: 72 milions més que durant la dècada de 2000-2010, però és el ritme de creixement més baix des de la dècada de 1950.
Una llei per regular la natalitat
Durant dècades, les lleis de natalitat xineses van ser molt estrictes i les famílies només podien tenir un fill. L’anomenada “política del fill únic” es va establir el 1979, en un moment en el qual milions de persones vivien en la pobresa. L’objectiu del govern era limitar la superpoblació i els seus riscos: amb menys habitants, l’Estat podria atendre millor les seves necessitats i augmentar l’esperança de vida.
Malgrat això, aquesta política també va tenir conseqüències. Moltes parelles preferien tenir un nen perquè, tradicionalment, els homes s’ocupen de mantenir els seus pares quan són ancians; això va fer augmentar la pràctica d’avortaments selectius, molts sense condicions sanitàries o en estats de gestació molt avançats. També va donar lloc al tràfic de bebès i esterilitzacions forçades.
A més, les famílies que se saltaven la llei havien de pagar una multa considerable. Això afectava sobretot les famílies amb menys recursos, mentre que les parelles de classe alta podien permetre’s pagar per tenir més fills. Al final, la política del fill únic es va convertir en una mesura classista.
Amb el pas del temps, la societat xinesa va evolucionar i també la seva economia. Les restriccions en la planificació familiar van donar lloc a una població cada vegada més envellida i amb més homes que dones, la qual cosa suposava un problema per a la natalitat i el creixement econòmic.
Davant aquests canvis demogràfics, el Partit Comunista Xinès (PCX) va adoptar diverses mesures per promoure la natalitat. A les zones rurals, les parelles amb una filla podien tenir un fill per ajudar en les tasques físiques del camp. I les minories ètniques com els tibetans, mongols o uigurs podien tenir fins a tres fills perquè representen un percentatge molt baix de la població xinesa.
Finalment, el PCC va canviar la política del fill únic el 2015 i va autoritzar tots els ciutadans xinesos a tenir dos fills.
El nou rol de la dona a la Xina
El govern espera que les noves mesures facin augmentar el nombre de naixements i, en un futur, tenir prou treballadors per sostenir el creixement econòmic de la Xina. Ara bé, la tendència dels últims anys mostra que les dones han deixat de banda el rol tradicional i tenen noves prioritats.
La Xina és un país molt tradicional que durant dècades ha mantingut el seu propi sistema polític i social. No obstant això, amb la globalització i internet, el país s’ha obert a noves influències i estils de vida. Les dones, que fins ara tenien un paper reservat a la llar i el matrimoni, ara se centren en la seva carrera professional. A més, la cultura del treball a la Xina es tradueix en llargues jornades laborals incompatibles amb un fill.
D’altra banda, tenir un fill implica una despesa econòmica que no totes les parelles poden assumir. La societat xinesa és molt competitiva i les famílies destinen molts diners en la formació acadèmica i extraescolar dels seus fills per garantir-los un futur laboral.
Com a conseqüència, moltes dones ja no volen tenir fills o prefereixen ser mares més tard, quan tinguin assegurada una estabilitat laboral. Aquesta tendència es repeteix en països de tot el món i acaba repercutint en l’economia.
Per intentar revertir aquesta tendència, el govern ha volgut reforçar els rols tradicionals introduint assignatures relacionades amb el matrimoni o les relacions a les escoles. També s’ha presentat una proposta per reduir l’edat legal de matrimoni fins als 18 anys. D’aquesta manera, es pretén promoure el matrimoni i la vida familiar des de molt joves, just després d’acabar els estudis.