La dreta guanya a Europa
El Partit Popular manté la majoria al Parlament Europeu, mentre l’extrema dreta arriba al seu rècord de vots a les últimes eleccions
El Partit Popular manté la majoria al Parlament Europeu, mentre l’extrema dreta arriba al seu rècord de vots a les últimes eleccions
El Partit Popular Europeu (EPI) ha guanyat les eleccions al Parlament Europeu en aconseguir el major nombre d’escons. Tot i que els resultats encara són provisionals, s’estima que la agrupació de partits de centredreta ha arribat, almenys, als 184 eurodiputats.
El segueix el Grup de l’Aliança Progressista de Socialistes i Demòcrates, que ha aconseguit 139 seients i es converteix així en la segona força de l’Eurocamera. Mentrestant, en tercera posició, estan els liberals de Renovar Europa, amb 80 eurodiputats. Per la seva banda, el Grup dels Verds arriba als 52 escons.
Aquests comicis europeus han estat marcats per un auge dels grups d’extrema dreta, que han aconseguit la seva cota més alta en aquestes eleccions. Els grups d’ultradreta Conservadors i Reformistes Europeus (ECR) i Identitat i Democràcia (ID)— sumen un total de 131 escons (73 i 58, respectivament).
Els grups d’extrema dreta integren diferents partits de diferents països amb idees molt heterogènies: tenen perspectives molt diferents en assumptes com l’economia o la defensa, per exemple. Tot i això, tots coincideixen en la seva defensa del sobiranisme i la seva rebuig a la immigració.
Des de les eleccions del 2019, el Parlament i la resta de les institucions europees han estat dirigides per una coalició flexible entre els popular, els socialdemòcrates i els liberals, amb el suport ocasional dels Verds. Amb l’avenç de la extrema dreta, cal veure si la nova legislatura serà igual o si els populars obriran la porta a acords amb aquests grups de dreta radical.
Primeres reaccions
A les eleccions al Parlament Europeu celebrades el cap de setmana passat, l’extrema dreta ha aconseguit ser primera força a cinc països de la Unió Europea: França, Itàlia, Àustria, Hongria i Bèlgica. La victòria ha provocat diferents reaccions.
A Brussel·les, el partit d’ultradreta Vlaams Belang s’ha imposat amb el 14,6% dels vots. El fins ara primer ministre Alexander De Croo, del partit liberal flamenc Open Vld, ha reconegut la derrota de la seva formació i ha presentat la dimissió després dels mals resultats obtinguts.
A França, el president Emmanuel Macron, ha decidit dissoldre l’Assemblea Nacional i convocar eleccions anticipades davant la contundent victòria del partit de Marine Le Pen. Agrupació Nacional (RN) ha estat la força més votada a tot el país i ha aconseguit els seus millors resultats en unes eleccions europees des de fa 40 anys.
En altres països, la ultradreta no s’ha convertit en primera força però sí que ha aconseguit xifres rècord. Per exemple, a Alemanya, el país amb més població de la Unió Europea i el que més escons té al Parlament, els ultradretans d’Alternativa per a Alemanya (AfD) s’han situat en segona posició.
A Espanya, Vox s’ha establert com tercera força i ha aconseguit un total de sis eurodiputats, són millor resultat en unes eleccions europees, dues més dels que tenia a l’anterior Parlament Europeu.
De la UE a la vida quotidiana
El Parlament Europeu, amb seus a Estrasburg, Brussel·les i Luxemburg, és l’única institució de la Unió Europea triada directament pels ciutadans. Els seus membres, coneguts com eurodiputats, representen els partits polítics i els corrents ideològics dels diferents països membres.
Aquest òrgan té habilitats en àrees tan fonamentals com el mercat únic, el medi ambient, els drets dels consumidors o a política exterior, entre altres. De fet, un dels rols principals del Parlament és l’elaboració i aprovació de lleis que afecten la vida quotidiana de 500 milions de ciutadans a 27 països membres.
Moltes de les lleis que s’aproven en aquests països venen directament dictaminades per la Unió Europea. Parlem de lleis que tenen a veure, per exemple, amb la lluita contra el canvi climàtic, la protecció de les nostres dades personals a Internet o la mobilitat dels ciutadans europeus entre els Estats membres.
Per això, votar a les eleccions europees és fonamental si volem triar aquells representants que defensin millor els nostres interessos. En votar, els ciutadans europeus exerceixen el seu dret a ser escoltats i a modelar el futur de la Unió Europea.