Els Especials Informatius de Junior Report són una eina educativa pensada per fomentar el pensament crític entre l'alumnat de Secundària i Batxillerat, convidant-los a analitzar i comprendre temes d'actualitat global. A través de continguts dinàmics, els i les estudiants edevenen partíceps de la realitat que els envolta i aprofundeixen en els temes publicats al diari digital Junior Report
Educació mediàtica
Características:
- Continguts: Informació de context amb exercicis de comprensió lectora. 1 activitat pràctica per treballar el tema a l’aula.
- Cursos: 1r cicle ESO, 2n cicle ESO, Batxillerat
Primer bloc
Educació Mediàtica: El paper dels mitjans
Quan estem ben informats, podem ser més crítics sobre allò que passa al nostre entorn i actuar en conseqüència. En aquest sentit, els mitjans de comunicació tenen un paper fonamental a l’hora d’informar-nos i saber què passa al món. Qui escriu les notícies? Les xarxes socials són els nous mitjans? Què és la infoxicació?
Activitats
Llegeix més: Educació mediàtica- Activitat lectora
- Activitat escrita
- Activitat pràctica: debat
Llegeix el resum dels articles i tria els tres que més t’interessin.
- La llibertat d’informar i rebre informació està reconeguda per la Declaració Universal dels Drets Humans. Què fan els periodistes i qui protegeix la seva tasca? T’ho expliquem en aquest article: Quina és la funció del periodisme?
- Les fonts proporcionen informació als periodistes a l’hora d’escriure un tema. Per què és tan important saber triar-les? Quin tipus de fonts hi ha? Què són les fonts i per què són tan importants en periodisme?
- En una campanya electoral, els polítics fan servir dades i afirmacions per guanyar vots, però no sempre són certes. Els periodistes s’encarreguen de comprovar-ne la veracitat. ‘Fact-checking’ per desemmascarar mentides
- L’aparició d’internet i les xarxes socials han transformat la informació i el model del periodisme. T’expliquem com ha evolucionat al llarg de la història: La reinvenció del periodisme
- Internet ha posat al nostre abast molta informació de qualsevol part del món: notícies, blogs, cadenes de missatges, publicacions de xarxes socials… Per això és important aprendre a diferenciar el contingut veraç del que no ho és. Alfabetització mediàtica i pensament crític
- Presentem un recull de llibres, assajos i cròniques escrits per grans periodistes que ens ajuden a entendre el món del periodisme. Lectures sobre l’ofici periodístic
- El cinema ha retratat el món del periodisme en moltes ocasions, tant a través de casos reals com en la ficció. Fem un repàs d’algunes de les pel·lícules més conegudes sobre l’ofici: Periodistes, herois (i malvats) del cinema
Respon les preguntes dels articles seleccionats.
Quina és la funció del periodisme?
- Què diu l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH)?
- Segons l’UNESCO, per què cal defensar la llibertat d’informació?
- Com ha influït l’era d’internet en el periodisme?
Què són les fonts i per què són tan importants en periodisme?
- Un periodista pot ser la font d’una notícia? En quin cas?
- Quins són els tres tipus de fonts segons Ryszard Kapuscinski?
- Quin perill tenen les fonts en l’era digital?
‘Fact-checking’ per desemmascarar mentides
- Què és el fact-checking o “verificació dels fets”?
- Quantes acusacions falses ha fet Donald Trump durant el seu mandat?
- Quins temes polèmics van marcar la campanya electoral als Estats Units?
La reinvenció del periodisme
- Quins van ser els primers periodistes de la història?
- Quin invent va revolucionar la manera d’informar al segle XV?
- Què és el model de subscripció digital?
Alfabetització mediàtica i pensament crític
- Què és l’alfabetització o educació mediàtica?
- Per què és important fomentar el pensament crític?
- Quines són les “habilitats del segle XXI”?
Lectures sobre l’ofici periodístic
- Per quin reportatge va guanyar el Premi Pulitzer el reporter Seymour M. Hersh?
- Què va ser el cas Watergate?
- Qui és Svetlana Alexiévich?
Periodistes, herois (i malvats) del cinema
- En quin reportatge d’investigació es basa la pel·lícula Spotlight?
- Quin és l’argument de Ciutadà Kane (1941)?
- Quina és la lliçó de El gran carnaval (1951)?
Debat: aprenem a ser crítics!
- La importància d’estar ben informats
- Llegeixes diaris o notícies?
- Llegeixes només una capçalera o diverses?
- El diari/informatiu/pàgina web que segueixes: Encaixa amb els teus ideals o la teva manera de pensar? Què passaria si llegissis un diari diferent?
- La informació en l’era d’internet
- Comparteixes cadenes de WhatsApp?
- Quin tipus de missatges comparteixes? Et fixes en qui els ha escrit o d’on prové la informació?
- Se us acudeixen exemples en els quals vosaltres mateixos us convertiu en emissors d’informació?
- Els prejudicis, aliats de les ‘fake news’
- Recordes cap moment en què els prejudicis t’hagin portat a creure’t una mentida?
- Recordes alguna notícia falsa o fake news que hagis llegit darrerament?
- Coneixes algun mitjà o xarxa social que es dediqui a publicar fake news?
Solucionari
- Solucionari
Solucionari dels exercicis de l’activitat escrita.
Quina és la funció del periodisme?
1. Què diu l’article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans (DUDH)?
L’article 19 reconeix que la llibertat d’expressió i la llibertat de rebre informacions és fonamental, per això la tasca dels periodistes és tan important.
2. Segons l’UNESCO, per què cal defensar la llibertat d’informació?
L’Organització de les Nacions Unides per a l’Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) considera que la llibertat d’expressió, la llibertat de premsa i la llibertat d’informació són els fonaments de la democràcia, el desenvolupament i el diàleg, i són bàsics per a la protecció de la resta dels drets humans.
3. Com ha influït l’era d’internet en el periodisme?
Internet ha facilitat que el coneixement sigui més accessible i ha donat eines als periodistes per accedir a informació i a fonts de manera fàcil i ràpida. No obstant això, també ha afavorit que qualsevol usuari pugui compartir rumors, contingut sense contrastar o mentides. Per això és important trobar una publicació o mitjà de referència i estar segurs que la informació que consumim és veraç, a més de tenir una actitud proactiva davant el contingut que ens arriba.
Què són les fonts i per què són tan importants en periodisme?
1. Un periodista pot ser la font d’una notícia? En quin cas?
La font d’una notícia pot ser el mateix periodista quan ell/a és el testimoni directe d’un fet noticiable. Així, en les seves cròniques relata allò que veu aplicant els principis de l’objectivitat i el rigor informatiu.
2. Quins són els tres tipus de fonts segons Ryszard Kapuscinski?
Segons Kapuscinski: “La font principal són els altres, la gent. La segona són els documents, els llibres, els articles sobre el tema. La tercera font és el món que ens envolta, en el qual estem immersos.”
3. Quin perill tenen les fonts en l’era digital?
Una de les reticències més grans que desperta internet com a font d’informació és la relativa facilitat amb la qual es poden falsejar dades i suplantar identitats. Milions de persones poden publicar qualsevol tipus d’informacions sense límits. També poden fer-se passar per altres persones, difondre informació inexacta o falsa, o fingir que estan en un lloc estant en un altre.
‘Fact-checking’ per desemmascarar mentides
1. Què és el ‘fact-checking’?
El fact-checking o “verificació dels fets” implica que els periodistes han de comprovar la veracitat de determinades dades o afirmacions, sobretot per part dels polítics durant una campanya electoral.
2. Quantes acusacions falses ha fet Donald Trump durant el seu mandat?
Segons el diari The Washington Post, Donald Trump ha fet 20.000 acusacions falses o enganyoses des que va arribar a la presidència el 2016.
3. Quins temes polèmics van marcar la campanya electoral als Estats Units?
La pandèmia de coronavirus, els impostos i la crisi racial als Estats Units han estat els temes que van marcar la campanya electoral i sobre els quals es van llançar més mentides i dades falses.
La reinvenció del periodisme
1. Quins van ser els primers periodistes de la història?
Els grecs, els trobadors de l’Edat Mitjana o els narradors africans, per exemple, exercien una funció fonamental de comunicació i informació. Donaven a conèixer les històries de manera oral i posteriorment a través de manuscrits.
2. Quin invent va revolucionar la manera d’informar al segle XV?
L’any 1440, la impremta de Johannes Gutenberg va marcar un punt d’inflexió en la manera de comunicar: amb aquest aparell van aparèixer els primers diaris i publicacions periòdiques, que es publicaven amb regularitat.
3. Què és el model de subscripció digital?
Molts mitjans digitals han optat per models de subscripció digital, en els quals es paga una quota per accedir al contingut igual que es paga per veure una sèrie a Netflix o per llegir un eBook. Els mitjans reivindiquen la necessitat de pagar per la informació i així poder oferir informació de qualitat, que hagi estat treballada per un periodista.
Alfabetització mediàtica i pensament crític
1. Què és l’alfabetització o educació mediàtica?
En una època en què les fake news i la desinformació predominen en el panorama comunicatiu, és necessari ensenyar als joves a ser crítics amb els continguts que consumeixen per evitar que els enganyin. Aquest procés es coneix com alfabetització o educació mediàtica.
2. Per què és important fomentar el pensament crític?
Qualsevol ciutadà pot ser transmissor d’un missatge pel seu dret a la llibertat d’expressió, però aquesta informació transmesa no sempre és neutral ni procedeix d’una font fiable. Per això és necessari educar el pensament crític.
3. Quines són les “habilitats del segle XXI”?
Fins fa poc, els models educatius potenciaven les habilitats més competencials, basades en l’aprenentatge de coneixements a través de la memorització. Ara, però, la societat està canviant i alguns educadors assenyalen que és important desenvolupar habilitats socials i emocionals per gestionar els sentiments i desenvolupar l’empatia cap a les altres persones. També és important fomentar la competència mediàtica, és a dir, l’habilitat de ser crítics amb el contingut que ens arriba.
Lectures sobre l’ofici periodístic
1. Per quin reportatge va guanyar el Premi Pulitzer el reporter Seymour M. Hersh?
Hersh va guanyar el Premi Pulitzer el 1970 per un reportatge sobre la massacre de My Lai, perpetrada per l’exèrcit dels Estats Units durant la Guerra del Vietnam (1955-1975), en la qual van morir desenes de civils.
2. Què va ser el cas Watergate?
El cas Watergate va ser un gran escàndol polític arran del robatori d’uns documents a la seu del Partit Demòcrata dels Estats Units a principis de la dècada de 1970. El cas va acabar provocant la dimissió del president Richard Nixon.
3. Qui és Svetlana Alexiévich?
Svetlana Alexiévich és una periodista bielorussa que l’any 2015 va rebre el Premi Nobel de Literatura pel seu llibre sobre la catàstrofe nuclear de Txernòbil, considerat el pitjor accident en una central nuclear de la història. L’explosió d’un reactor de la central el 1986 va alliberar grans quantitats de radiació que van afectar centenars de milers de persones.
Periodistes, herois del cinema
1. En quin reportatge d’investigació es basa la pel·lícula Spotlight?
Spotlight era l’equip de periodistes d’investigació del diari The Boston Globe, que entre el 2001 i el 2002 van destapar un escàndol d’abusos sexuals a menors per part de capellans de l’Església catòlica a la ciutat de Boston.
2. Quin és l’argument de Ciutadà Kane (1941)?
La pel·lícula relata la història d’un magnat de la comunicació que no té cap escrúpol a l’hora de fer qualsevol cosa i manipular els mitjans per triomfar. El protagonista manté moltes similituds amb William Randolph Hearst (1863-1951), un empresari dels mitjans de comunicació que es va convertir en una figura molt poderosa als Estats Units.
3. Quina és la lliçó de El gran carnaval (1951)?
La pel·lícula explica la història d’un periodista que es deixa portar pels seus propis interessos i converteix el cas d’un home atrapat en un túnel en un espectacle mediàtic. Ens mostra les conseqüències del mal periodisme i ens ensenya que no tots els periodistes actuen de manera desinteressada i rigorosa a l’hora d’informar.
Diapositives – Educació mediàtica: el repte d’estar ben informats
Segon bloc
‘Fake news’ i desinformació
Internet i les xarxes socials permeten que qualsevol persona pugui publicar i compartir continguts. Això té una part positiva, perquè suposa un accés obert a la informació, però també una part negativa: la proliferació de fake news, que sovint s’utilitzen per manipular a la gent. Per a què serveixen les notícies falses? Com podem detectar-les?
Activitats
- Activitat lectora
- Activitat escrita
- Activitat pràctica: debat
- Activitat pràctica: Fake News Detector
Llegeix el resum dels articles i tria els tres que més t’interessin.
- Internet permet que qualsevol persona pugui publicar contingut, i això fa que les notícies falses s’escampin més ràpidament. Per què es publiquen i comparteixen mentides? Per a què serveixen les fake news? Internet: un oceà de desinformació
- Les notícies falses acostumen a ser polèmiques per tal de cridar l’atenció i que molta gent les comparteixi. Però hi ha maneres per detectar-les. T’expliquem com. Aprendre a detectar ‘fake news’
- Les notícies falses afecten la credibilitat dels mitjans de comunicació. Però, a la vegada, també són una oportunitat per reivindicar la tasca dels periodistes i valorar la seva feina. Desinformació, un repte i una oportunitat
- Les fake news són un negoci. Per què les webs de notícies falses aconsegueixen tanta audiència? Com converteixen les visites en ingressos? El negoci de les notícies falses
- Les notícies falses poden enganyar milions de persones per influir en l’opinió pública, però també hi ha una altra manera de desinformar: assetjar els periodistes a través de les xarxes. ‘Trolls’ contra periodistes
- La immensa quantitat d’informació que circula per internet condiciona l’opinió pública. De vegades, les notícies falses es creen per beneficiar o perjudicar una posició, com pot ser un partit polític en unes eleccions: Les ‘fake news’ entren en campanya
- Cada vegada es difonen més rumors i informacions falses per internet, contingut humorístic, deepfakes… Ocultar part de les dades també és una manera de desinformar. Quins són els riscos i conseqüències d’aquestes pràctiques? Identificar la desinformació a les xarxes socials
- Amb l’aparició de la covid-19, la quantitat d’informació a internet i les xarxes socials s’ha multiplicat i és més difícil distingir la informació veraç de la que no ho és. Quins perills té la desinformació en pandèmia? Combatre la desinformació en temps de coronavirus
Respon les preguntes dels articles seleccionats.
Internet: un oceà de desinformació
- Què significa la paraula “infoxicació”?
- Què és el “biaix cognitiu” i com ens afecta quan llegim les notícies?
- Què podem fer per evitar que ens enganyin?
Aprendre a detectar ‘fake news’
- Què caracteritza les fake news?
- Quines conseqüències poden tenir les notícies falses?
- Com podem comprovar que una informació és veraç?
Desinformació, un repte i una oportunitat
- Per què és millor no fer servir l’expressió “fake news” o “notícies falses”?
- Per què és important la feina dels periodistes?
- Què és l’anomenat “quart poder”?
El negoci de les notícies falses
- Com atrauen visites els creadors de webs de notícies falses?
- Com guanyen diners les persones que publiquen notícies falses?
‘Trolls’ contra periodistes
- Per què assetjar periodistes és una manera de desinformar?
- Quines conseqüències té l’assetjament a periodistes?
Les ‘fake news’ entren en campanya
- Com influeixen les fake news en una campanya electoral?
- Escriu dos exemples de com les xarxes socials s’utilitzen per difondre notícies falses
Com identificar la desinformació a les xarxes socials
- Per què ocultar informació també pot servir per manipular?
- Què són les deepfakes?
- A banda de fomentar el pensament crític, què podem fer per combatre la desinformació?
Combatre la desinformació en temps de coronavirus
- Per què la desinformació pot ser perjudicial per a la salut de les persones?
- Què és la “infodèmia”?
Activitats per debatre a l’aula.
- ‘Fake news’ en el dia a dia
- Se us acudeixen exemples de notícies falses o cadenes que us arriben?
- Per quins mitjans (WhatsApp, xarxes socials, correu electrònic…)?
- Heu detectat alguna vegada una notícia falsa? En quin mitjà? Què us va fer sospitar que la informació era mentida?
- Alguna vegada heu compartit una notícia o contingut sense estar segurs de si era veritat o mentida? Sobre quins temes ens arriben més notícies falses?
- Desinformació: una mirada crítica
- Quina responsabilitat tenen els usuaris en la difusió de notícies falses? Què podem fer per evitar-ho?
- Quins avantatges i inconvenients té la proliferació d’informació a internet?
- Tenim prejudicis? Davant d’una notícia que sigui favorable a les nostres idees, serem crítics o no?
Activitat pràctica: detectem notícies falses!
Utilitzeu el formulari Fake News Detector per analitzar notícies que creieu que poden ser falses o contenir desinformació.
Solucionari
- Solucionari
Solucionari dels exercicis de l’activitat escrita
Internet: un oceà de desinformació
1. Què significa la paraula “infoxicació”?
Es tracta d’un neologisme reconegut pel Centre de Terminologia de la Llengua Catalana (TERMCAT): es refereix a la incapacitat que tenim com a receptors a l’hora de comprendre i assimilar un excés d’informació.
2. Què és el “biaix cognitiu” i com ens afecta quan llegim les notícies?
Tots tenim prejudicis: idees preconcebudes que determinen què ens creiem i què no. Si llegim un article favorable al nostre equip de futbol, segurament en compartirem el contingut sense analitzar si és autèntic o fals. En canvi, si en llegim un que el critica, en posarem en dubte la credibilitat. Aquest fenomen s’anomena “biaix cognitiu” i afavoreix la difusió de la desinformació i les notícies falses per internet.
3. Què podem fer per evitar que ens enganyin?
Cal estar ben informats per evitar que ens enganyin i poder prendre decisions amb llibertat.
Aprendre a detectar ‘fake news’
1. Què caracteritza les ‘fake news’?
Les ‘fake news’ ens criden l’atenció perquè les protagonitzen institucions o personatges públics que han fet o dit alguna cosa controvertida, o bé ens expliquen fets sorprenents. Hi ha diferents tipus de fake news, però totes tenen un element comú: de seguida es converteixen en notícies virals tot i ser falses.
2. Quines conseqüències poden tenir les notícies falses?
Difondre notícies falses pot tenir conseqüències molt greus, des de difamar una persona i destruir la seva reputació (amb tots els efectes que això comporta a la llarga), fins a influir en l’opinió pública o provocar alarma social. La informació també és una arma molt poderosa en política, per exemple. Els rumors i les notícies falses s’elaboren per perjudicar la resta de partits o moviments ideològics.
En altres casos, algunes persones s’inventen rumors sobre actes violents o disturbis simplement per divertir-se mentre provoquen el pànic. Tot i que no tinguin credibilitat, aquestes notícies es comparteixen ràpidament per les xarxes.
3. Com podem comprovar que una informació és veraç?
Hi ha una sèrie de comprovacions que pots fer fàcilment i que et permetran confirmar la veracitat d’una informació: la data en què es va publicar, si hi ha faltes d’ortografia o errors en el text, si les imatges estan pixelades o semblen retocades… Un altre aspecte a tenir en compte és la font d’informació: és un diari reconegut, un portal web oficial o un blog amb pocs seguidors? Si no n’estàs segur, més val que contrastis la informació amb altres mitjans més fiables.
Desinformació, un repte i una oportunitat
1. Per què és millor no fer servir l’expressió “fake news” o “notícies falses”?
Els experts recomanen no fer servir aquest terme perquè les notícies, per ser considerades com a tals, han d’estar basades en fets reals, així que no poden ser falses. Per això els experts recomanen fer servir la paraula “desinformació”. Quan parlem de “notícies falses”, d’alguna manera estem devaluant el paper de la premsa i la feina dels periodistes.
2. Per què és important la feina dels periodistes?
La feina dels periodistes és explicar a la societat allò que passa perquè les persones puguin prendre decisions informades en tots els àmbits de la vida, des de què votar fins a quin mòbil comprar. Com a professionals, els periodistes es regeixen per un codi ètic, un conjunt de regles per exercir la professió amb rigor i responsabilitat. Aquest codi estableix que la informació s’ha de verificar i contrastar, i que cal distingir els fets de l’opinió. Amb cada article que signen o publiquen, els periodistes i els mitjans es juguen la seva credibilitat.
3. Què és l’anomenat “quart poder”?
A la premsa també se l’anomena el “quart poder”, ja que és l’encarregada de vigilar el que fan els governs, les institucions i les empreses, i explicar-ho als ciutadans.
El negoci de les notícies falses
1. Com atrauen visites els creadors dels webs de notícies falses?
Hi ha persones, grups o empreses que veuen un negoci en les notícies falses gràcies a la seva gran capacitat per difondre’s i tenir milers de visualitzacions. En aquests casos, una pàgina web o un perfil d’una xarxa social comença a publicar notícies falses, prou cridaneres per atreure l’atenció dels usuaris.
2. Com guanyen diners les persones que publiquen i/o difonen notícies falses?
L’objectiu és convertir la notícia en viral i aconseguir que augmentin les visites i seguidors: cada nova visita és un clic, i cada nou clic suposa més ingressos en publicitat.
‘Trolls’ contra periodistes
1. Per què assetjar periodistes és una manera de desinformar?
L’assetjament a reporters a les xarxes socials pot formar part de campanyes de desinformació per influir en l’opinió pública. Aquesta estratègia s’utilitza sobretot en moments decisius com unes eleccions, o en moments de gran preocupació per temes socials. També serveix per desprestigiar adversaris polítics.
2. Quines conseqüències té l’assetjament a periodistes?
L’objectiu d’aquests atacs és atemorir els periodistes i impedir que segueixin publicant informació que perjudiqui el govern, partits polítics, institucions, empreses… Solen ser informacions que descobreixen casos de corrupció, crims i altres activitats il·legals. L’onada de violència a les xarxes impedeix que els periodistes i reporters puguin exercir la seva professió lliurement i sense pressions. Alguns arriben a abandonar la professió i fins i tot a exiliar- se per por de les amenaces.
Les ‘fake news’ entren en campanya
1. Com influeixen les fake news en una campanya electoral?
En una campanya electoral, les fake news es creen per beneficiar o perjudicar un moviment o candidat polític. Aquestes notícies es creen amb la intenció de fer-se virals i així aconseguir que la població canviï d’opinió o influeixin en la decisió de l’entorn més proper.
2. Digues dos exemples de com les xarxes socials s’utilitzen per difondre notícies falses
Durant la campanya per les eleccions presidencials del 2018 al Brasil, els rumors i mentides per perjudicar o afavorir els candidats es van difondre a través de cadenes de missatges que es passaven per Facebook o WhatsApp.
La difusió de notícies falses és difícil de controlar. De moment, l’única manera de lluitar contra les fake news és comprovar la veracitat de les notícies que ens arriben abans de continuar la cadena.
Com identificar la desinformació a les xarxes socials
1. Per què ocultar informació també pot servir per manipular?
La desinformació també es produeix quan s’oculta informació important de manera conscient per presentar uns fets de manera interessada. Per exemple, es pot destacar una informació per sobre d’una altra o aportar dades sense context per despistar els lectors.
2. Què són les deepfakes?
Les deepfakes es podrien traduir com a “mentides profundes” i són muntatges de vídeo amb una estètica hiperrealista: imiten la realitat d’una manera tan exacta que és gairebé impossible descobrir quina part és falsa. Són un nou tipus de mentida en format audiovisual. Per crear-les se necesitan programes que utilitzen la intel·ligència artificial (IA).
3. A banda de fomentar el pensament crític, què podem fer per combatre la desinformació?
Consumir informació de diversos mitjans i que contingui diferents fonts de qualitat o oficials. També es recomana no compartir aquells missatges que semblen poc fiables o que no estan contrastats. I el més important, utilitzar el sentit comú per evitar difondre mentides.
Combatre la desinformació en temps de coronavirus
1. Per què la desinformació pot ser perjudicial per a la salut de les persones?
En el cas del coronavirus, compartir contingut sense contrastar com si fos veritable pot arribar a ser perjudicial per a la salut. Per exemple, les persones poden prendre certs medicaments o aliments pensant que els protegiran del virus, encara que no estigui provat o sigui mentida, i això els pot afectar la salut. Per això, és important consultar fonts fiables.
2. Què és la “infodèmia”?
Fa referència a la gran difusió i publicació de notícies sobre la malaltia, siguin veraces o falses. La popularització de les xarxes socials i de les aplicacions de missatgeria instantània és un dels motius pels quals la desinformació pot arribar a moltes persones d’arreu del món ràpidament, agreujant la infodèmia.
Diapositives – ‘Fake news’ i desinformació: què son les notícies falses, qui les publica i com podem detectar-les
Tercer bloc
Gèneres periodístics
Els periodistes tenen moltes maneres d’explicar les notícies: reportatges, cròniques, articles d’opinió, entrevistes… Una notícia és el mateix que una crònica? Què diferencia un reportatge informatiu d’un reportatge interpretatiu? Aquest bloc permet treballar els gèneres informatius a l’aula.
Activitats
- Activitat lectora
- Activitat pràctica: escriu la teva notícia!
- Activitat pràctica: collage de notícies
Llegeix els articles i mira els vídeos tutorials sobre els diferents gèneres periodístics.
Seguint les indicacions dels articles anteriors, elabora una peça d’un dels gèneres periodístics presentats: notícia, reportatge, crònica, entrevista, article d’opinió o crítica.
Comparteix la teva notícia a les xarxes socials i etiqueta’ns! Twitter: @JuniorReportCAT i Instagram: @Junior_Report
Fes recerca i busca la mateixa notícia publicada en diferents diaris. Fes una comparativa i analitza de quina manera s’explica la informació en cada mitjà: quines diferències hi trobes?
Diapositives
Unidades Didácticas relacionadas
