Dones i periodisme
La història està plena de dones periodistes que van canviar la visió del món amb els seus relats i les seves fotos
Les dones pioneres en el món del periodisme no han tingut un camí planer. Durant el segle xx, les periodistes que volien exercir “l’ofici més bonic del món” —com el va definir Gabriel García Márquez— se les van haver d’empescar per fer-se un lloc en la professió.
Gerda Taro, Dorothy Lawrence o Magda Donato van obrir el camí perquè altres periodistes com Oriana Fallaci o Veronica Guerin poguessin reivindicar el paper de la dona; fins i tot jugant-s’hi la vida.
Dones amagades
Igual que en la literatura, moltes periodistes van haver de fer servir pseudònims masculins per aconseguir que els seus treballs es publiquessin; n’hi va haver que fins i tot es van fer passar per homes.
Un dels casos més famosos va ser el de Dorothy Lawrence, una jove britànica que es va disfressar de soldat per allistar-se a l’exèrcit durant la Primera Guerra Mundial i així poder informar de tot el que passava al front.
Dorothy Lawrence was an English reporter, who secretly posed as a man to become a soldier during World War I. pic.twitter.com/dxeNQpEDUc
— Marina Amaral (@marinamaral2) March 6, 2019
Lawrence no va ser l’única reportera de guerra durant la primera meitat del segle xx . La fotoperiodista Gerda Taro va viure la Guerra Civil Espanyola des de primera línia. Desafortunadament, va morir després d’un accident durant una retirada republicana.
Taro era coneguda perquè acompanyava Robert Capa, un altre fotoperiodista, quan també treballava a Espanya. Malgrat capturar grans instantànies, una bona part del treball de la fotoperiodista es va publicar sota l’autoria d’Endre Friedmann, el nom real de Capa.
Els reportatges de Gerda Taro al camp de batalla són tan impressionants que fins i tot s’ha posat en dubte que una de les fotografies més icòniques de Capa, La mort d’un milicià, la fes realment ell.
“Muerte de un miliciano”
En la foto de Robert Capa tomada el
5 de septiembre de 1936 se recoge
la muerte del anarquista Federico Borrel García. pic.twitter.com/wpginWDywY— Mariam Coira Zaballa (@mariacoira) September 17, 2018
Assassinades per investigar la veritat
En altres ocasions, l’afany d’algunes periodistes per desemmascarar criminals o lluitar contra el poder els ha costat la vida.
Un dels casos més mediàtics va ser el de Veronica Guerin, una periodista irlandesa que va ser assassinada per una màfia de narcotraficants que actuava a Dublín.
El 1996, veient que no hi havia manera d’atemorir-la o comprar el seu silenci, un dels clans més perillosos la va assassinar per evitar la publicació d’un llibre d’investigació sobre les seves activitats criminals. No ho van aconseguir.
Ja en ple segle xxi, un altre assassinat va commoure el món. La reportera i activista nord-americana Anna Politkóvskaia va sobreviure a un arrest i a un enverinament abans de ser abatuda a trets a l’ascensor de l’edifici on vivia, a Moscou, l’any 2006.
Politkóvskaia va ser una gran opositora del govern de Vladímir Putin i va publicar uns quants reportatges durant la segona guerra txetxena (1999-2009), en la qual diversos periodistes i treballadors humanitaris van ser assassinats.
https://www.instagram.com/p/BZ8UtyYFzo2/?utm_source=ig_embed
La mestra de les entrevistes
En la història del periodisme modern destaca la figura d’Oriana Fallaci, una de les millors entrevistadores de tots els temps.
Fallaci és l’autora del llibre ‘Entrevista amb la història’, un recopilatori d’entrevistes amb els grans personatges de la història contemporània: líders polítics, presidents, activistes…
Una lectura obligatòria per a qualsevol persona que vulgui ser periodista.
Oriana Fallaci (1929-2006) fue una escritora, periodista y activista italiana. Fue la primera mujer italiana corresponsal de guerra, aunque su fama provendría especialmente por sus interesantes entrevistas a personajes famosos. #DiaDelPeriodista pic.twitter.com/8NRYUPkseD
— Historia 2.0 (@Historia2punto0) January 24, 2018
Informa’t de tot a Junior Report | Castellano | Català | English