Una llei per esborrar l’homosexualitat a Hongria
El parlament d’Hongria aprova una llei que prohibeix parlar sobre l’homosexualitat a les escoles.
El parlament d’Hongria aprova una llei que prohibeix parlar sobre l’homosexualitat a les escoles
L’Assemblea Nacional d’Hongria va aprovar dimarts una llei contra la pedofília, un trastorn pel qual persones adultes se senten atretes sexualment per menors. Ara bé, aquesta llei ha generat molta polèmica perquè vincula aquest trastorn al col·lectiu homosexual i l’utilitza per limitar els seus drets, segons denuncien diverses organitzacions de drets humans i col·lectius LGTBI.
Així, la nova llei impedeix parlar sobre homosexualitat o canvi de gènere a les xerrades d’educació sexual que es fan als centres educatius. També prohibeix la retransmissió de programes per a menors de 18 anys que continguin temàtica LGTBI a la televisió. El govern crearà un registre amb les persones que infringeixin la nova normativa, que podrien ser condemnades fins a 20 anys de presó.
El dia abans de la votació, milers de persones es van manifestar davant del parlament per protestar contra la llei i denunciar la persecució del col·lectiu LGTBI per part del govern hongarès.
La votació d’aquesta controvertida llei ha seguit endavant gràcies a la majoria absoluta del Fidesz, el partit del govern, que controla 157 dels 199 diputats de l’Assemblea Nacional.
Aquest partit d’ultradreta, conservador i religiós, ja ha aprovat diverses lleis que afecten els drets LGTBI. L’any passat va aprovar una llei que prohibeix adoptar a les parelles del mateix sexe i impedeix a les persones trans registrar oficialment el canvi de sexe.
La deriva autoritària d’Orban
El president Viktor Orban governa a Hongria des del 2010. Durant aquests anys, el seu mandat ha estat marcat per unes polítiques autoritàries amb les quals ha limitat els drets i llibertats dels ciutadans.
Durant els primers mesos de pandèmia, per exemple, va ampliar l’estat d’alarma de manera indefinida per governar sense oposició: es van suspendre les sessions del parlament i el govern podia aprovar lleis per decret (sense necessitat de ser debatudes ni votades). A més, amb l’excusa d’eliminar les fake news i la desinformació sobre el virus, s’ha perseguit diversos periodistes i mitjans de comunicació.
La censura i la falta de llibertat de premsa és una de les principals crítiques a Orban, que a través de la pressió econòmica ha aconseguit col·locar periodistes afins a totes les televisions, ràdios i diaris nacionals. En la Classificació Mundial de la Llibertat de Premsa 2021, Hongria ocupa el lloc 92 de 180 (abans de l’arribada d’Orban al poder, ocupava el lloc 23).
Durant la crisi migratòria del 2015, quan més d’un milió de refugiats intentaven arribar a Europa fugint dels conflictes a Síria i altres països d’Orient Mitjà, el govern hongarès va fer construir una tanca a la frontera amb Sèrbia i Croàcia per evitar el pas, contradient les polítiques d’acollida europees. El 2018 va aprovar una llei que castigava les persones que oferissin ajuda o assessorament legal als immigrants irregulars.
El 2018 es va aprovar una reforma laboral que també va provocar protestes a tot el país. L’anomenada “llei d’esclavitud” augmentava de 250 a 400 les hores extra obligatòries que les empreses podien exigir als treballadors. La nova norma responia a la falta de mà d’obra al país, encara que aquesta necessitat no ha fet canviar les polítiques antiimmigració.
La Unió Europea, de la qual Hongria és país membre, ha exigit a Orban que rectifiqui les seves polítiques autoritàries sota l’amenaça de sancions econòmiques, encara que de moment no s’han dut a terme.
Els drets LGTBIQ+ al món
Cada vegada més governs reconeixen els drets dels homosexuals, transsexuals, bisexuals i intersexuals. Però en alguns països, formar part del col·lectiu LGBTI és encara un tabú i es castiga amb la presó o fins i tot la mort.
L’Associació Internacional de Lesbianes, Gais, Bisexuals, Trans i Intersex (ILGA)elabora cada any un Informe d’Homofòbia d’Estat, que recull les lleis que regulen les relacions homosexuals als 193 estats que formen part de l’Organització de les Nacions Unides (ONU).
Segons l’edició 2020 de l’informe, hi ha 67 països on la llei penalitza les relacions sexuals entre persones del mateix sexe. La pena de mort és el càstig prescrit a sis d’aquests països: Aràbia Saudita, Brunei, l’Iran, Mauritània, Nigèria (en 12 estats del nord del país) i Iemen.
D’altra banda, a més de 40 països existeixen limitacions sobre la llibertat d’expressió en qüestions relacionades amb la diversitat sexual i de gènere. Al Brasil, per exemple, existeixen diverses lleis locals que prohibeixen l’anomenada “ideologia de gènere”, mentre que a Turquia la llei permet bloquejar pàgines web i arrestar activistes LGTBI.