Nova polèmica amb la privacitat de WhatsApp

L’aplicació de missatges instantanis llança una campanya a diversos països per defensar les seves polítiques de privacitat

El servei de missatgeria instantània WhatsApp, una de les més utilitzades del món, torna a estar al centre de la polèmica per les condicions de privacitat del seu servei. L’aplicació pertany des del 2014 a Facebook, la xarxa social més gran del món.

Al gener del 2021, WhatsApp va informar d’un canvi a les seves polítiques de privacitat que permetrien compartir informació amb Facebook i altres empreses associades. Això va provocar que milers d’usuaris a tot el món decidissin abandonar l’aplicació i optar per altres com Telegram o Signal.

Ara, WhatsApp vol recuperar la confiança dels usuaris llançant una nova campanya publicitària a nivell global per defensar l’aplicació i el seu sistema d’encriptació.

WhatsApp utilitza un xifrat d’extrem a extrem: això significa que la informació està encriptada des que s’envia fins que arriba al destinatari, i només aquests dos usuaris tenen les claus per desxifrar els missatges. Ni tan sols WhatsApp pot accedir a aquest contingut.

No obstant això, encara que no pot llegir els missatges ni veure les fotos, WhatsApp té altres recursos per perseguir i bloquejar comptes il·legals dins el servei de missatgeria.

Per exemple, WhatsApp sí que pot veure quants missatges envia un compte o a quants grups pertany: d’aquesta manera es detecten comportaments irregulars com l’enviament de fake news o desinformació. Els responsables de la companyia asseguren que cada mes bloquegen dos milions de comptes fraudulents i que el 2020 van denunciar 300.000 imatges de nens al Centre Nacional de Menors Desapareguts o Explotats dels Estats Units.

Malgrat això, alguns governs consideren que el sistema de xifratge pot beneficiar activitats il·legals com l’abús de menors i la pornografia infantil. Per això reclamen a WhatsApp tenir accés al contingut dels missatges, encara que això suposi violar la privacitat dels usuaris.

Per la seva banda, els responsables de WhatsApp temen que alguns països utilitzin l’argument de la seguretat per censurar continguts i perseguir usuaris crítics amb el govern. L’aplicació de missatges està prohibida a la Xina, per exemple, mentre que a l’Índia s’han aprovat noves lleis que obliguen les xarxes socials a proporcionar informació sobre els usuaris al govern.

El monopoli de Facebook

Facebook és la xarxa social amb més usuaris registrats a tot el món: té més de 2.700 milions d’usuaris actius al mes, segons dades de DataReportal. El propietari de Facebook és Mark Zuckerberg, que gràcies a aquesta xarxa social s’ha convertit en un dels homes més rics del món.

Les dades dels usuaris d’internet poden valer molts diners per a les empreses i governs: en funció de les opinions, gustos i preferències es dissenyen campanyes de màrqueting, es fabriquen nous productes i fins i tot es planegen candidatures polítiques. Per això Facebook és una de les empreses més poderoses del planeta: perquè posseeix una quantitat immensa d’informació i dades personals.

Quan Facebook va anunciar la compra de WhatsApp per 16.000 milions de dòlars, Zuckerberg va assegurar que les dades dels seus usuaris continuarien sent privades i no es compartirien amb Facebook. No obstant això, al cap d’uns anys aquestes condicions han canviat i això ha provocat nombroses crítiques.

El 2018 Zuckerberg va comparèixer davant el Congrés dels Estats Units per declarar sobre l’escàndol de Cambridge Analytica, quan les dades de milions d’usuaris de Facebook van ser filtrades a empreses sense el seu permís. Mesos després va fer el mateix davant les autoritats de la Unió Europea.

El ‘boom’ de TikTok

Una altra de les xarxes socials més famoses és TikTok, una aplicació d’origen xinès que triomfa entre els més joves i té més de 800 milions d’usuaris que publiquen vídeos curts als seus perfils mentre canten, ballen, fan reptes, tutorials…

Aquesta popular aplicació tampoc s’ha vist lliure de crítiques. A principis de juny, TikTok va anunciar que canviaria la seva política de privacitat als Estats Units per poder recopilar informació biomètrica dels vídeos penjats pels usuaris, la qual cosa permetria reconèixer les cares o l’entorn, per exemple.

Aquest canvi es produeix després que un grup d’usuaris de l’estat d’Illinois denunciés l’aplicació per recopilar aquestes dades sense consentiment. TikTok va haver de pagar una indemnització de 76 milions d’euros i canviar el text de les condicions de privacitat per informar-ne als usuaris.

TikTok té un equip de moderadors que bloquegen els continguts ofensius, pornogràfics o violents. No obstant això, diverses investigacions periodístiques també assenyalen que l’aplicació censura el contingut crític amb el govern de la Xina, a més de discriminar els vídeos que mostren la pobresa o una imatge fora dels cànons estètics que predominen en les xarxes socials.

Les xarxes socials han transformat totalment la nostra manera de relacionar-nos i divertir-nos. No obstant això, hem de ser conscients que les aplicacions gratuïtes i els cercadors d’internet com Google sempre tenen un preu pel qual pagar, encara que sigui amb la nostra privacitat.