Bielorússia deté un periodista de l’oposició
Les autoritats bielorusses obliguen a aterrar un avió per arrestar Roman Protasevitx, periodista crític amb el govern.
Les autoritats bielorusses obliguen a aterrar un avió per arrestar Roman Protasevitx, periodista crític amb el govern
El periodista i blogger bielorús Roman Protasevitx, que els darrers anys ha denunciat la corrupció i la repressió del govern bielorús, va ser arrestat diumenge (23 de maig) per les autoritats bielorusses. La seva detenció ha causat una gran indignació internacional per la manera com s’ha dut a terme.
Protasevitx viatjava d’Atenes (Grècia) a Vílnius (Lituània) en un avió RyanAir amb 120 passatgers més. El president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, va ordenar a un avió de combat de l’exèrcit bielorús que desviés l’avió i l’obligués a aterrar a Minsk, la capital de Bielorússia, amb l’excusa d’una amenaça terrorista. No obstant això, en desembarcar, la policia bielorussa va detenir Protasevitx i la seva parella.
Després de la detenció, el govern bielorús ha publicat un vídeo en el qual Protasevitx asegurava que es trobava bé i explicava que havia estat detingut en un centre de presó preventiva per delictes contra el govern. Els grups de l’oposició a Lukaixenko i les organitzacions de drets humans creuen que el vídeo es va gravar sota coacció.
Protasevitx és un col·laborador proper d’Svetlana Tikhanovskaya, líder de l’oposició política a Bielorússia. Tots dos es van veure obligats a fugir del país a causa de la persecució del règim de Lukaixenko i ara viuen a Lituània.
Fins ara, cap país no havia obligat a aterrar un vol comercial per arrestar un ciutadà, perquè això suposa una violació dels drets internacionals. Per això la detenció de Protasevitx ha provocat una forta resposta de diversos líders.
La Unió Europea (UE) ha prohibit a Belavia, la companyia aèria bielorussa, sobrevolar l’espai aeri europeu. Les companyies aèries de la UE tampoc poden sobrevolar l’espai aeri bielorús, que limita amb l’espai aeri de Letònia, Lituània, Polònia, Ucraïna i Rússia. A més, la UE ha descrit l’incident com a “terrorisme d’estat” i com un “acte de pirateria“. Els Estats Units han exigit l’alliberament immediat del periodista.
Tant la UE com els Estats Units van imposar diverses sancions econòmiques a Bielorússia l’any passat, després que Lukaixenko guanyés les eleccions enmig d’acusacions de frau electoral, provocant manifestacions a tot el país.
Qui és Roman Protasevitx?
Roman Protasevitx, de 26 anys, ha estat el director de Nexta i Nexta Live, dos canals de Telegram a través dels quals es van organitzar protestes contra Lukaixenko motivades per les eleccions fraudulentes celebrades a l’agost del 2020.
El jove blogger i activista polític va ser arrestat als 16 anys durant l’anomenada “Revolució a través de les xarxes socials” el 2011, durant la qual la població es va manifestar en silenci a través d’internet. La fotografia de la seva detenció, que es va fer viral a les xarxes, el va convertir en una figura popular de l’oposició.
En aquell moment es va lliurar de les sancions per ser menor d’edat, però va ser expulsat del centre on estudiava. Va ser llavors quan va començar a servir al Front de la Joventut i es va implicar en plataformes d’oposició. També va intentar estudiar Periodisme a la Universitat Estatal de Bielorússia, però va ser-ne expulsat.
El novembre del 2020, Protasevitx va ser inclòs en una llista de persones implicades en activitats terroristes segons el Comitè de Seguretat de l’Estat bielorús (KGB), de manera que podria ser sentenciat a la pena de mort. Malgrat això, no s’han presentat càrrecs oficialment. Aquell any va deixar el seu país i va buscar asil polític a Polònia, des d’on es va traslladar a Vílnius.
Alexander Lukaixenko: “l’últim dictador a Europa”
Després de 26 anys al càrrec, el president bielorús Aleksandr Lukaixenko va ser reelegit el 9 d’agost de 2020 en unes controvertides eleccions i enmig d’acusacions de frau electoral. Això va portar al carrer desenes de milers de persones que es van manifestar pacíficament, però van ser reprimides violentament per la policia.
Gran part de la població bielorussa, associacions de drets humans i governs estrangers com els Estats Units i la Unió Europea van demanar llavors la repetició de les eleccions. No obstant això, el govern bielorús ha respost amb més censura i repressió contra les veus més crítiques.
Lukaixenko és el polític europeu amb més antiguitat en un càrrec. Va guanyar les primeres eleccions democràtiques el 1994, després de la desintegració de la Unió Soviètica (URSS), i des de llavors ha guanyat totes les eleccions presidencials: ha governat el país durant 27 anys.
Com a aliat de Rússia i defensor de l’antiga Unió Soviètica, ha implementat algunes mesures dels antics sistemes soviètics, com ara el control estatal d’una part de l’economia. Els seus detractors i alguns governs i institucions l’acusen d’autoritarisme i s’han queixat reiteradament de la manca de transparència electoral. Per aquest motiu, Bielorússia manté relacions molt tenses amb la Unió Europea i els Estats Units.
També ha estat acusat de violacions dels drets humans, control dels mitjans de comunicació i acusat de perseguir els seus oponents, inclosa la líder de l’oposició Svetlana Tikhanovskaya, que va fugir del país l’agost del 2020 i es va refugiar a Lituània.
Fonts: BBC, Reuters, HDI, Consell de la Unió Europea.