Els drets de les dones: una lluita permanent per la igualtat

Repassem els esdeveniments més importants de la història per entendre com les dones han lluitat des de fa anys per reivindicar els seus drets

La primera gran lluita de les dones va començar amb el sufragisme, el moviment de reivindicació del dret de les dones a exercir el vot que té orígens al Regne Unit. El 3 d’agost del 1832, el Parlament britànic va tractar la petició d’una ciutadana anomenada Maria Smith, de Stanford. Ella defensava que, com que pagava els mateixos impostos i estava sotmesa a les mateixes lleis que un home, tenia el mateix dret a escollir els representants del Parlament.

Anys més tard, entre el 19 i el 20 de juliol de 1848, es va celebrar la històrica convenció de Seneca Falls, a Nova York (Estats Units) impulsada per les activistes Lucretia Mott i Elizabeth Cady Stanton. Aquesta trobada va suposar un punt d’inflexió en la lluita pels drets de les dones, destacant la necessitat del seu reconeixement. Com a resultat, va néixer la famosa Declaració de Seneca Falls, inspirada en la Declaració d’Independència dels Estats Units. 

En aquest document, es denunciaven les prohibicions que tenien les dones en l’àmbit polític: votar, presentar-se a les eleccions, ser escollides per ocupar càrrecs públics, afiliar-se a organitzacions polítiques i formar part de reunions polítiques. Aquest acte va ser el referent dels moviments sufragistes dels Estats Units i d’altres parts del món.

L’any 1893, Nova Zelanda va ser el primer país del món on les dones van poder votar, però no es van poder presentar a càrrecs públics fins al 1919. 

Drets laborals i econòmics

El 8 de març de 1908, un grup de dones treballadores de la fàbrica Cotton de Nova York (Estats Units) es van declarar en vaga per la precarietat amb què treballaven. Es van apropiar de la fàbrica i van protestar per la millora de les seves condicions laborals, però el propietari no les va escoltar, les va tancar a dins i va decidir calar foc a l’edifici. Aquella nit, 129 treballadores van morir.

En homenatge a aquesta tragèdia, la segona Conferència Internacional de Dones Socialistes de Copenhaguen celebrada el 1910 (Dinamarca), va nomenar el 8 març com el Dia Internacional de la Dona Treballadora. 

Un dels temes pels quals se segueix lluitant avui dia és la igualtat salarial. Suècia va ser el primer país que va declarar el dret a cobrar el mateix salari sense distinció de gènere. No obstant això, aquesta desigualtat encara existeix a moltes empreses d’arreu del món.

Drets sexuals i reproductius

La primera normativa que es va impulsar en aquest àmbit va ser el decret de la interrupció artificial de l’embaràs que va aprovar la Unió Soviètica el 1920. Aquesta llei va convertir l’URSS en el primer país del món on es va tenir accés a l’avortament voluntari i lliure.

Als anys 60, es va aconseguir per primera vegada l’accés a anticonceptius gràcies a la biòloga Katherine Dexter McCormick, que va finançar la investigació que va permetre descobrir la píndola anticonceptiva. Avui dia, aquesta pastilla és el mètode de control de la natalitat més utilitzat a tot el món. 

Des de fa anys, també es lluita contra la mutilació genital femenina, conscienciant de les conseqüències físiques i emocionals que té aquesta pràctica en les dones. El 2012, les Nacions Unides va fer una declaració per aturar aquesta pràctica, i el 6 de febrer va ser declarat el Dia Internacional de la Tolerància Zero Contra la Mutilació Genital Femenina.