80 anys de l’alliberament d’Auschwitz

En aquest camp de concentració i extermini nazi van ser assassinades més d’un milió de persones, la majoria jueves

El 27 de gener de 2025 es commemora l’aniversari de l’alliberament d’Auschwitz, el camp de concentració i extermini més gran i conegut del règim nazi alemany. Fa 80 anys, les tropes de l’Exèrcit Roig soviètic van arribar al complex, situat a prop de la ciutat polonesa d’Oświęcim, i van alliberar als pocs presoners que quedaven. 

Dies abans de l’alliberament, les autoritats nazis van ordenar la destrucció de les evidències dels crims comesos. No obstant això, quan els soviètics van arribar van trobar prou proves per demostrar el genocidi comès al camp: piles de cadàvers sense enterrar, muntanyes de pertinences robades a les víctimes…

Les persones que van trobar amb vida (unes 7.000) estaven tan malaltes que amb prou feines podien moure’s. Els presoners que no eren enviats a les cambres de gas, a més de patir les conseqüències de la desnutrició, eren sotmesos a treballs forçats: vivien com esclaus en condicions infrahumanes. 

Des de la seva obertura el 1940 fins al seu alliberament a principis del 1945, 1,3 milions de persones van ser deportades a Auschwitz. D’elles, aproximadament 1,1 milions van ser assassinades. La majoria de les víctimes van ser persones jueves, però el nazisme també va atacar homosexuals, gitanos, presoners polítics… 

Per què Auschwitz va ser tan important?

Auschwitz va ser el camp de concentració i extermini més gran del règim nazi de Hitler. Un gran complex que incloïa diversos subcamps: Auschwitz I (el camp original), Auschwitz II-Birkenau (dissenyat per a l’extermini massiu) i Auschwitz III-Monowitz (dedicat al treball esclau).

Aquest lloc tenia una estació de tren que va jugar un paper clau. Amb freqüència, trens carregats de persones arribaven al camp des de múltiples llocs del món: Itàlia, França, Hongria, Polònia, Alemanya… En arribar, els presoners eren avaluats a l’andana pels metges i oficials de les SS (policia nazi).

Auschwitz va ser l’epicentre de la “Solució final”, el pla del nazisme per exterminar la població jueva d’Europa. El complex va incorporar mètodes sistemàtics i industrials per dur a terme l’assassinat massiu, l’ús de cambres de gas i crematoris.

El camp també va ser un lloc de treball esclau, gana, tortures i experiments mèdics inhumans, com els realitzats per Josef Mengele. Aquest metge va experimentar amb persones, a les quals sotmetia a amputacions, injeccions letals i procediments quirúrgics sense anestèsia. Va ser sobrenomenat com “l’Àngel de la mort” i segueix sent recordat com un símbol dels horrors de l’Holocaust.

Què és l’Holocaust?

Un dels principals objectius del règim nazi d’Adolf Hitler (1933-1945) era expulsar el poble jueu d’Alemanya. En assenyalar els jueus com la gran amenaça, el règim va buscar unificar la població alemanya darrere d’un enemic comú.

Els nazis sostenien la teoria de la superioritat de la “raça ària”. Defensaven que els aris (individus europeus amb cabells rossos, ulls blaus i pell clara) estaven a la cúspide de la jerarquia racial i eren superiors: més forts, més llestos… Per això, pensaven que havien de protegir els alemanys d’altres races a les quals consideraven inferiors, com els jueus.

El govern de Hitler va expandir la seva ideologia antisemita i, amb l’esclat de la Segona Guerra Mundial el 1939, la persecució dels jueus es va radicalitzar. L’objectiu ja no era expulsar-los, sinó exterminar-los. És el que es coneix com a Holocaust: la persecució i anihilació sistemàtica dels jueus duta a terme pels nazis entre 1933 i 1945.

Per dur a terme aquest sistema, els nazis van crear camps de concentració, on la població jueva era obligada a viure i treballar com a esclaus en condicions infrahumanes. També van crear camps d’extermini, on van dur a terme l’assassinat en massa de milions de jueus. 

S’estima que 6 milions de jueus van ser assassinats durant l’Holocaust. Molts van morir als camps de concentració i extermini: en cambres de gas, de fam, esgotament, malalties o per execucions directes.